EMPRESES

Els ‘homenots’ industrials del segle XX

Un llibre repassa la rellevància de les nissages familiars per sortir de la crisi

Amb referències als historiadors Jaume Vicens Vives, Josep Fontana i Carles Soldevila, l’editor del llibre Capitans d’indústria, Xavier Cambra (Mobil Books), va voler reivindicar ahir la importància de l’herència familiar en les empreses catalanes modernes. La cultura de l’esforç. La vida a la fàbrica.

La presentació del llibre es va fer ahir a la seu barcelonina de Banc Sabadell, nodrida de famílies senceres d’algunes de les 50 empreses amb noms i cognoms més representatives del segle XX. El llibre repassa el tarannà dels fundadors i dels directius que han aconseguit formar un imperi fins a convertir-se en una referència en el seu sector. L’exemplar és un equivalent dels homenots industrials de l’escriptor Josep Pla, segons Xavier Cambra.

Un dels valors del llibre, al marge del material gràfic, és que el relat el protagonitzen els fills, les segones, terceres i quartes generacions que segueixen al capdavant de l’empresa, “i que en els moments de dificultat sempre pensen en què hauria fet el pare, l’avi”, va remarcar l’escriptor i autor del llibre, Francesc Canosa. Una forma de retre homenatge als iniciadors d’una idea. Entre els presents a la sala d’actes, alguns històrics com Joan Uriach Marsal (l’empresa del mateix nom té 175 anys d’història), Josep Ferrer Sala (Freixenet), Antoni Puig Planas (el fill gran d’Antonio Puig Castelló, el creador del grup de perfumeria), Josep Maria Pujol (Ficosa), Oriol Guixà (La Farga) i Jordi Mercader (Miquel y Costas). Precisament, aquesta última empresa va començar a fabricar paper el 1725. Juntament amb l’altra empresa del mateix sector que figura en el llibre, Gomà-Camps, són les més antigues, les úniques que es remunten al segle XVIII.

N’hi ha una desena més que troben les seves arrels al segle XIX i la resta, la majoria, inicien l’activitat durant el franquisme. L’amfitrió de l’acte i president del Sabadell, Josep Oliu, va emfatitzar aquesta herència (“Vaig rebre el mestratge del meu pare i de Joan Coromines”), però també va voler destacar la feina feta: “Fa 25 anys el banc tenia el volum que ara tenim a Florida i actualment estem entre els cinc primers bancs de referència. Hauríem pogut tirar la tovallola, i no ho vam fer”.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va tancar els parlaments amb esments al lideratge: “El capità mira per ell i pel conjunt. Dóna la cara per ell i pels altres”. I va enviar un missatge de responsabilitat: l’empresariat “ha de fer de pencaire en comptes de fer de senyoret, i no esperar que li resolguin les coses”.

I furgant en l’arqueologia industrial, Artur Mas va tornar a referir-se als empresaris del tombant del segle XX que mantenien un triple barret en la indústria, l’economia i la cultura. D’aquí van venir les experiències pioneres, com el primer ferrocarril espanyol (entre Barcelona i Mataró), el Modernisme i la Mancomunitat.