La justícia proscriu Uber a Espanya
Un jutge n’ordena la prohibició arran d’una demanda presentada pel sector del taxi a Madrid
BarcelonaUber quedarà oficialment prohibit a Espanya en qüestió de dies. El jutge del jutjat mercantil número 2 de Madrid va ordenar ahir el cessament d’activitat i la prohibició de la plataforma de l’anomenada economia col·laborativa, i ha demanat a les empreses de telecomunicacions i de pagament electrònic que bloquegin les transaccions a través de l’aplicació.
L’Associació Madrilenya del Taxi va presentar el requeriment com a pas previ a la interposició d’una demanda contra la companyia, i el jutge ha decidit estimar-lo, segons una interlocutòria publicada ahir i consultada per l’ARA. El jutge raona que els conductors contractats per l’aplicació no tenen autorització administrativa per desenvolupar la seva tasca i que l’activitat que duen a terme és un exemple de competència deslleial. “Es tracta d’evitar que el dany augmenti”, raona el jutge, que considera que la situació és “encara més greu si tenim en compte que la futura demandada desenvolupa la seva activitat des de Delaware, un paradís fiscal dels EUA, i es presenta, segons notoris mitjans de comunicació, amb una deliberada vocació d’opacitat”.
Setge judicial i polític
La prohibició se suma a les sancions que l’aplicació ja ha rebut a Catalunya i va en la línia d’altres decisions judicials en països com Alemanya i Bèlgica (vegeu la pàgina següent) han pres en els últims mesos. En el cas català la Generalitat va obrir un expedient sancionador a Uber poc després de l’estrena de l’aplicació a Barcelona. A més, el Govern ha incorporat a la llei d’acompanyament als pressupostos -que va entrar al Parlament la setmana passada- un vestit a mida contra Uber que eleva les sancions als conductors i les deixa en els 6.000 euros i habilita la policia a immobilitzar els vehicles sancionats.
La mesura que va dictar ahir el jutge és “una protecció cautelar basada en la legalitat vigent” i no un “debat filosòfic” sobre la llibertat de mercat i l’economia col·laborativa, segons les pròpies paraules del magistrat, que detalla que les mesures s’executaran “una vegada que la part sol·licitant presti, en el termini de tres dies després de la notificació de la present resolució”, un aval bancari de 10.000 euros en concepte de lucre cessant, per compensar l’empresa en cas que la justícia li acabés donant la raó. Després el jutjat procedirà a fer efectiva la prohibició quan ho estimi “idoni”, tot i que assenyala que és convenient exercir les mesures cautelars tan aviat “com sigui possible”. Un cop fet això, Uber deixaria de poder operar legalment a Barcelona -primera ciutat de l’Estat on va aterrar-, així com a Madrid i València.
“La fluïdesa del mercat per internet, la velocitat de comunicació del sistema Uber, empresa participada pel gegant Google, la ubicació en el paradís fiscal assenyalat [Delaware] i la mateixa dificultat de citació de la demandada” són elements que aconsellen tirar endavant les mesures cautelars.
Requeriment a les telefòniques
Tot i que aquestes mesures les va demanar una associació de taxistes madrilenya, el jutge justifica la decisió de fer efectiva la prohibició a tot Espanya basant-se en la “naturalesa” del servei que presta i en la “vocació transfronterera de l’empresa” i “la seva voluntat d’ocupar de manera seqüencial el mercat de transport de viatgers”. A més, el jutge també ha ordenat que s’enviï un requeriment a les diferents empreses de telefonia del país, com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, i a les entitats de pagament electrònic, com Servired i Visa. Demana als primers que “suspenguin la transmissió, l’allotjament de dades i l’accés a les xarxes de telecomunicacions o la prestació de qualsevol altre servei equivalent de intermediació en relació a Uber, i als segons que “suspenguin totes les operacions d’ingrés i pagament mitjançat targeta” de la companyia. Uber té ara 20 dies per exercir l’oposició a la mesura, tot i que no pot presentar-hi recurs.
Abans de decidir quines mesures legals adopta, Uber va fer un comunicat ahir a la nit. “Es tracta d’un procediment judicial comercial altament inusual”, deia, i recordava que es tracta d’una decisió “cautelar”. L’empresa defensava que “donar l’opció de moure més persones amb menys cotxes és positiu per al medi ambient i per a les ciutats”, i en aquest sentit lamentava que la decisió judicial adoptada ahir és “incompatible amb l’ampli reconeixement polític tant a Espanya com a la Unió Europea dels beneficis de compartir recursos”. Uber, a més, posava el dit a la nafra afirmant que “nombrosos organismes de competència de la Unió Europea han sol·licitat una desregulació total del sector del taxi”, del qual va dir que “actua com una barrera per a la incorporació de noves alternatives de mobilitat”. Uber, a més, afirmava que compleix la llei espanyola.
De moment la peculiar manera de guanyar nous mercats d’Uber -a base de crear polèmiques allà on va- i les peculiars formes d’actuació amb la competència, amb acusacions de comprar viatges ficticis als seus competidors per anul·lar-los després, han fet que Uber no només sigui mal vista per les administracions, sinó que fins i tot quedi al marge dels seus companys de sector. De la nova patronal de l’economia col·laborativa que es crearà a Espanya, per exemple, i que l’ARA va avançar dilluns -Sharing Espanya-, Uber n’ha quedat fora.
