ELS EFECTES DE LA CRISI
Economia 21/07/2013

El nombre de funcionaris baixa per primer cop

El 2012 es van perdre 15.375 llocs de treball públics a Catalunya, el primer descens des de l'inici de la crisi

i
àlex Font Manté
3 min

BarcelonaLes retallades van comportar que el 2012 es visqués la primera reducció del nombre de treballadors públics a Catalunya des de l'inici de la crisi. Entre totes les administracions (Estat, Generalitat, ajuntaments, diputacions i universitats) sumaven 306.976 empleats amb feina a Catalunya al tancament d'any, un 4,7% menys que dotze mesos enrere. Això va suposar una destrucció de 15.375 llocs de treball públics i va situar el nombre de funcionaris al nivell que hi havia el gener del 2010. En qualsevol cas, l'administració es va mantenir com a indiscutit líder en generació d'ocupació: un de cada deu catalans amb feina estan al sector públic. Això inclou tant funcionaris com interins i personal laboral.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Algunes de les administracions ja havien reduït el nombre d'empleats en algun dels anys anteriors, especialment en el cas dels ajuntaments i les diputacions de Catalunya, que en dos anys han retallat 23.500 llocs de treball, l'equivalent a un de cada cinc empleats que tenien. En canvi, fins al 2012 el nombre de treballadors de la Generalitat no havia deixat de créixer i no va ser fins a aquest any que, per primer cop, la xifra va baixar. En concret, la Generalitat va tancar el 2012 amb 165.092 treballadors, un 1,9% menys que l'exercici anterior.

Les dades apareixen en el butlletí estadístic de personal que publica semestralment el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, en què també queda constància de la reducció de funcionaris que hi va haver a tot Espanya (vegeu gràfic). Entre totes les administracions de l'Estat van retallar 109.000 llocs de treball i van deixar en 2,57 milions el nombre total d'empleats públics. La xifra està per sota dels 2,63 milions de treballadors que hi havia el gener del 2009, tot just quan acabava de començar la crisi.

Despesa

Tot i aquests destacats descensos, la despesa en personal del 2012 no va variar gaire respecte a exercicis anteriors. En el cas de la Generalitat, va baixar molt lleugerament (només va caure un 1% fins als 9.500 milions), mentre que en el de l'Estat fins i tot va augmentar (33.300 milions de despesa, un 0,7% més). Això s'explica, segons un portaveu d'Hisenda, perquè els costos d'acomiadament de treballadors públics s'inclouen en aquesta partida. "El més previsible és que en els pròxims anys la despesa en personal caigui", va comentar aquest portaveu.

En qualsevol cas, l'Estat va tornar a augmentar la partida destinada a personal en els pressupostos del 2013 i ja frega els 33.000 milions. La xifra que el Govern preveu gastar en aquest capítol és una incògnita perquè el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, encara no ha presentat els pressupostos per a aquest any. La despesa en salaris de la Generalitat es va duplicar entre el 2005 i el 2010, però, a dia d'avui, Catalunya encara és la comunitat amb menys funcionaris per habitant de tot l'Estat.

La reducció de treballadors públics també va provocar que, per primera vegada, la destrucció d'ocupació pública va superar la privada. Segons les estimacions de l'Enquesta de Població Activa (EPA), durant el 2011 el nombre de funcionaris creixia al mateix temps que queia el de treballadors amb feina en empreses privades. Però, en canvi, l'ocupació en el sector públic va caure amb més força que en el sector privat en tres dels quatre trimestres del 2012.

Universitats i seguretat

Aquesta tendència es va reforçar en el primer trimestre d'aquest any, en què, segons l'EPA, l'ocupació pública va caure un 8,3%, més del doble que el descens del 3,7% registrat en el sector privat.

La xifra de treballadors de les universitats públiques queda distorsionada pel canvi metodològic que es va introduir el 2012. Fins al 2011 només se'n comptabilitzaven algunes (les que estaven inscrites en el registre central de personal), però a partir del 2012 també es va començar a computar tot el personal de les universitats públiques, independentment de si estaven en aquell registre.

Això va provocar que entre el 2011 i el 2012 el nombre de treballadors a les universitats catalanes aparentment saltés dels 6.300 als 26.500 empleats. En realitat, aquests treballadors ja hi eren, però anteriorment no se'ls comptabilitzava. Entre el gener del 2012 i el gener del 2013, el descens d'empleats de les universitats va ser del 5,4%.

Gairebé tots els grups de funcionaris han patit descensos en comparació a com estaven el gener del 2009. Però hi ha alguns privilegiats que han aconseguit quedar-se igual o, fins i tot, registrar tímids augments. Les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, per exemple, han aconseguit augmentar els seus efectius en un 11% fins als 147.170 assalariats. O també els funcionaris de presons que depenen de l'Estat, que han pujat un 13%, fins als 24.300 treballadors.

En el conjunt de les comunitats autònomes, i paradoxalment malgrat les retallades, ha augmentat el nombre de treballadors en sanitat (492.800, un 1,6% més que quatre anys enrere).

stats