El petroli baixa de 70 dòlars, el mínim des del 2009
Si la tònica és manté, Espanya podria arribar a beneficiar-se’n amb l’equivalent a l’1% del PIB
BarcelonaEl preu del petroli va marcar ahir els mínims dels últims cinc anys, ja que el barril de Brent va obrir al mercat de Londres per sota dels 70 dòlars. Des de l’any 2009 que no es registraven uns preus tan baixos en la cotització del Brent, el petroli de referència a Europa, tot i que ahir va acabar tancant en 70,89 dòlars després d’haver estat en els 67,92.
Aquesta cotització mínima del petroli es produeix només quatre dies després que l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) decidís mantenir la producció de cru en 30.000 barrils diaris. De fet, des de la reunió de l’OPEP de dijous el preu ha caigut un 8% i tot fa pensar que la tendència baixista continua instal·lada en els mercats.
L’era del petroli barat sembla que es consolida en una guerra entre productors i amb nous actors que canvien el paradigma del mercat. L’extracció que fan els Estats Units de les reserves de gas i petroli no convencional ha canviat les regles del mercat. De fet, l’any 2016 els Estats Units passaran de ser importadors a ser exportadors.
La situació la resumeix el director corporatiu de relacions institucionals de Repsol, Arturo Gonzalo. Ho deia aquest cap de setmana a S’Agaró: el món està entrant en una “zona de confort energètic” gràcies a la producció de petroli no convencional dels Estats Units, que fa que la producció “per primer cop superi la demanda global”.
També hi compta la decisió de l’OPEP de seguir produint 30.000 barrils per la falta d’acord entre els seus integrants. Fins ara l’OPEP havia jugat amb els preus augmentant o disminuint la producció en funció dels seus interessos, però ara hi ha divisió d’opinions. En l’última reunió es van evidenciar les diferències. S’hi va imposar l’Aràbia Saudita, primer productor mundial, que no té problemes interns per aguantar amb un preu baix. En canvi altres membres del club -com Veneçuela i el Brasil- prefereixen augmentar els preus perquè necessiten els ingressos de l’or negre per quadrar els seus pressupostos.
Rússia ho pateix
Els experts no tenen clar a qui beneficia el preu barat. Els Estats Units, gràcies a l’abaratiment energètic, estan aconseguint fer la seva indústria més competitiva. I de retruc posen en perill l’economia de Rússia, que és productor i que amb preus baixos té més dificultats per quadrar els comptes públics. De fet, el ruble va viure ahir la seva pitjor caiguda des de l’any 1998, amb un descens del 6,5% i a un canvi de més de 65 euros. Altres enemics dels nord-americans, com Veneçuela, també pateixen la situació. Però n’hi ha que en fan la lectura contrària i pensen que el preu baix vol obligar els nord-americans a abandonar l’extracció de petroli no convencional, ja que per sota dels 80 dòlars el barril pot deixar de ser rendible l’extracció del shale oil.
D’altra banda, un preu baix també té conseqüències econòmiques i mediambientals. Ho va avisar el catedràtic de recursos energètics de la UB Mariano Marzo: “El canvi climàtic serà un driver important en l’economia”. Segons Marzo, si realment es vol impedir l’escalfament global potser no falten combustibles fòssils, sinó que en sobren. Això ha propiciat desinversions d’empreses extractores, com la de la família Rockefeller, i podria arribar a comportar una retirada de fins a cinc bilions de dòlars.
Tot plegat té conseqüències directes en l’economia. “És un problema de competitivitat industrial”, diu Marzo. Així, el preu del megawatt de gas per a la indústria als Estats Units està per sota de la meitat del que costa a Alemanya, i una cosa similar passa amb el preu del megawatt elèctric per a la indústria. En paral·lel, mentre la pobresa energètica als Estats Units ha augmentat un 10%, a Europa ho ha fet un 40%.
Estalvi per créixer
A l’Estat el govern fia al preu baix del petroli part del creixement. Ho va explicar el ministre d’Economia, Luis de Guindos: l’Estat es gasta uns 60.000 milions en la factura energètica. Però la caiguda del preu del Brent comportarà un estalvi que pot impulsar el creixement. El preu del petroli -segons el ministre- ha caigut un 30% en dòlars, però com que l’euro també s’ha depreciat en relació amb la divisa nord-americana, la caiguda del preu real de la factura és del 20%. L’estalvi pot ser de 10.000 a 12.000 milions, l’equivalent a l’1% del producte interior brut.
La venda de cotxes manté el bon ritme
Les vendes de cotxes al mercat espanyol van arribar a les 65.122 unitats durant el mes de novembre, cosa que representa un increment del 17,4% respecte al novembre de l’any passat. Durant el 2014 les matriculacions de turismes i totterrenys ja són de 781.868 unitats, una xifra que suposa una millora del 18,1% respecte a l’any passat.
D’aquesta manera, el mercat automobilístic de l’Estat acumula 15 mesos consecutius amb millores i les vendes ja superen, a falta de dades de desembre, el total que es van produir l’any 2013.
Aquestes bones dades, però, tenen poca relació amb la caiguda dels preus del petroli. La benzina triga més a rebaixar el preu i ho ha fet de manera més suau. Des del 31 de març, el preu del petroli ha caigut un 34,9%, però el de la benzina Súper95 un 7% i la dièsel un 6%.
L’últim cop que el petroli va estar tan barat, l’any 2009, els conductors se’n van beneficiar més: els preus dels combustibles eren aleshores un 28% més barats.
