REESTRUCTURACIÓ EMPRESARIAL

El principal accionista de La Seda en demana la liquidació final al jutjat

Els creditors van rebutjar el 30 de desembre una quitança del 85%

La reunió de creditors del 30 de desembre va rebutjar el pla de refinançament del deute de La Seda de Barcelona, que supera els 600 milions d'euros, i que consistia en quitances de l'ordre del 85%. Era una convocatòria destinada als bancs, empreses i proveïdors que no tenen garanties del grup químic que presideix Carlos Moreira, que, davant la negativa dels creditors, va demanar ahir mateix al jutjat mercantil número 1 de Barcelona la sol·licitud de liquidació de la companyia que va arribar a liderar fa quatre anys el sector de plàstic PET per a embalatges a escala mundial.

Segons van remarcar fonts properes a l'empresa, un dels creditors més rellevants, el grup portuguès Caixa Geral (segurament es quedarà en propietat la factoria de PTA portuguesa de Sines), que també és un dels principals accionistes, no va participar en la reunió, perquè disposa de moltes garanties i avals. Falta conèixer l'opinió del fons d'inversió Anchorage, que tenia fa mesos prop del 40% del deute de la companyia i que va disputar en l'última junta d'accionistes la viabilitat de l'empresa al mateix Moreira.

Des que el grup català va entrar en suspensió de pagaments, amb un dèficit patrimonial de 111 milions, l'administrador concursal, Forest Partners Estrada y Asociados, ha autoritzat la liquidació d'algunes de les fàbriques com la de reciclatge de plàstic situada a Balaguer. Ara, amb la liquidació total, falta saber de quina manera se subhastaran les fàbriques que queden al grup, i especialment la catalana del Prat de Llobregat.

La Seda de Barcelona va presentar concurs de creditors al juliol, amb un passiu financer de més de 640 milions, 235 dels quals formen part d'un crèdit sindicat, que ja ha vençut diverses vegades i que ha estat el nus dels problemes de l'empresa. Aquest crèdit va servir el 2006 per finançar el pla de creixement de La Seda, que durant la presidència de Rafael Español va comprar fàbriques a Grècia, Turquia i el Regne Unit per convertir-se en un grup globalitzat.

Conflictes interns

Però La Seda no ha acabat de superar mai els conflictes interns des que la multinacional holandesa Akzo va abandonar les fàbriques del Prat de Llobregat el 1991, traspassant-les per una pesseta a l'advocat Jacint Soler Padró. Rafael Español i més tard José Luis Morlanes van aconseguir retornar l'empresa a borsa i reconvertir la fabricació de fibres tèxtils cap a la producció de plàstics per fer botelles. Van tancar la planta de raió del Prat i van concentrar la capacitat a les instal·lacions més modernes a la mateixa localitat.

Però una sèrie de suposades irregularitats en la comercialització de matèria primera a Rússia i Tunísia van provocar l'inici d'una sèrie de demandes als jutjats, que van implicar directament Español i Morlanes. A l'octubre, la fiscalia de delictes econòmics va demanar 27 anys de presó a Español per un presumpte delicte d'apropiació de 12,2 milions de l'empresa entre el 2000 i el 2004. L'entrada d'accionistes portuguesos, primer Imatosgil i després Caixa Geral, en diverses ampliacions de capital, va ser el pas previ per facilitar que Carlos Moreira acabés convertint-se en el president del grup.

Així, BA Vidro, un dels productors peninsulars d'envasos de vidre més rellevants, propietat de Moreira, completava amb La Seda el seu catàleg de productes davant l'increment de quota de mercat dels embalatges de plàstic. De fet, l'associació de petits accionistes de La Seda va acusar Carlos Moreira de voler apropiar-se dels actius de la companyia a preus rebentats.

Més continguts de

El + vist

El + comentat