73 GOLS EN TOTES LES COMPETICIONS
Esports 31/01/2011

Al pot petit hi ha la bona confitura

El trident golejador del Barça format per Pedro, Villa i Messi no té comparació a Europa, ni per efectivitat ni per alçada. Cap supera els 1,75 metres, ni els fa cap falta per ser la davantera més temible.

Toni Padilla
5 min
Manchester, IniestaCert

Barcelona.Plegats, Messi, Pedro i Villa han fet 47 gols en Lliga, més que 18 dels 20 clubs de Primera Divisió. Tot el Reial Madrid plegat, de fet, ha fet pocs gols més que el trident blaugrana. A Alacant, els tres gols van tornar a portar la firma de dos d'aquests tres davanters. En un dia en què David Villa no va estar encertat -poques intervencions en el joc, poques ocasions-, Messi va mostrar-se hiperactiu i Pedro va ser dels que millor va llegir el partit, obrint el marcador. Si un dels tres no està encertat, els altres dos eviten que l'atac blaugrana se'n ressenteixi.

Aquests 47 gols són una xifra fora del comú. Fent una ullada a les grans lligues europees, només el Madrid, el Manchester United i l'Arsenal han marcat més gols en lliga que els tres davanters del Barça. "És una meravella i per a mi és un honor i un orgull poder compartir vestuari amb ells", afirmava aquesta setmana Pinto, que des de la banqueta celebra com un nen els gols dels seus companys. "No descobrim res, però no podem oblidar la defensa", diu amb el seu discurs políticament correcte Andrés Iniesta.

Cert, si l'equip no defensa, no guanya; però crida l'atenció l'estat de forma dels tres homes d'atac. A hores d'ara ningú dubta que Guardiola ha trobat l'equilibri perfecte situant Messi com a fals 9 i deixant Villa i Pedro a les bandes, encara que els intercanvis de posicions són constants, una mobilitat que els fa encara més letals. L'important no és ser-hi si no arribar-hi, diu una màxima del futbol.

Alguns han fet les maletes en no poder acceptar-ho, i altres pateixen escalfant a la banda perquè són conscients que els quedarà una feinada per aconseguir tenir més minuts. Afellay s'ho mira tot amb ulls de nen, preguntant-se com poden jugar tan bé els seus nous companys, i treballa fort per intentar estar llest si algun dia falta un dels tres prodigis.Villa, per cert, està encantat amb la manera de ser de l'holandès. "Ha encaixat bé, cada dia s'adapta millor i ens aportarà moltes coses. S'adapta bé a la davantera de baixets, tampoc és gaire alt", bromeja l'asturià.

L'alçada no puntua

Cert, el Barça destrossa registres amb tres nois que no serien pas alts com un sant Pau. Messi i Pedro no arriben a un metre amb 70 centímetres. Villa és la torre dels tres, amb un metre i 75 centímetres. I els suplents, Bojan i Afellay, tampoc servirien per jugar de pivot de bàsquet. Si a aquests cinc davanters els sumes les incorporacions ofensives de Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Dani Alves, ens surt un equip menut d'alçada, i gegant de talent. "De petit m'havien dit molts cops que era massa baixet, però ara al Barça tots som més o menys iguals. M'agrada perquè això ajudarà els nens que juguen en equips de futbol base i són menuts", reconeixia entre rialles un Pedro que fa poc que s'ha arreglat la dentadura. Com que sempre riu i té una rialla generosa, algú li van recomanar que se l'arreglés. Tot plegat fa de la davantera del Barça un luxe amb uns jugadors que fan molta patxoca.

"Messi s'enfada"

Guardiola sempre diu que els suplents guanyen títols, però aquests tres titulars són els que executen la feina amb els seus gols. Les seves xifres golejadores maregen qualsevol. Entre totes les competicions, ja han fet 73 gols només ells tres. I estem tot just acabant el mes de gener. Lionel Messi, consolidat com a millor jugador del món, camina amb pas ferm cap a la condició de màxim golejador en la història del club. Encara no ha arribat als 25 anys, i ja té ben a prop ser el segon màxim golejador del Barça en Lliga. El rècord dels anys 50 del llegendari César, sembla més que mai amb data de caducitat. "Ja sabem com és: és el millor. I el que el fa millor és que s'enfada si no marca un gol, i llavors no para fins que el fa!", bromeja Dani Alves quan parla de l'argentí.

David Villa, per part seva, arribava amb l'etiqueta de ser un dels millors golejadors del futbol estatal, però des del fracàs d'Ibrahimovic, alguns es preguntaven si s'adaptaria bé a l'equip. Les hores passades a la selecció espanyola amb els seus companys li han jugat a favor, i el Mundial li ha servit de postgrau avançat per conèixer els mecanismes mentals de Xavi i Iniesta. Així, l'asturià presenta unes xifres golejadores fantàstiques, a l'atura de les seves últimes temporades. Només el fet de viure en una lliga amb Messi i Cristiano Ronaldo fa que les seves xifres no semblin tan bones. Però ho són, i molt. "És un crac, treballa fort, no deixa de millorar i s'ha adaptat bé. Entén el joc del Barça, la seva arribada ha estat clau per estar jugant com ho fem", comentava en el seu moment Xavi Hernàndez.

Pedro no para de créixer

I Pedro? Pedro Rodríguez, el noi que en tres anys ha passat de jugar a Tercera Divisió a ser titular en la final d'un Mundial, ja suma amb totes les competicions més gols que el mateix Villa. En estat de gràcia, marca fins i tot amb cops de cap inversemblants, com l'últim davant de l'Almeria, i no ha perdut aquesta capacitat per marcar quan toca, com al José Rico Pérez a Alacant. Guardiola es desfà en elogis amb el canari perquè és la nineta dels seus ulls. El seu esforç, la seva grapa i la seva intel·ligència futbolística enamora tothom. A més, no pateix de vanitat. "Pot ser que ara la gent el comenci a conèixer més, però ja fa un parell d'anys que està rendint al màxim nivell. A nosaltres, que el veiem entrenar cada dia, no ens sorprèn. I a la gent de fora tampoc els hauria de sorprendre, perquè se li ha vist fer moltes coses al Barça els últims anys i a la selecció", afirma Pinto.

Seguint els passos de Ronaldo

Pedro, l'home que la temporada passada va marcar en les sis competicions, ara ja fa sis jornades consecutives de Lliga que marca -l'any passat ja va aconseguir el rècord de marcar un gols en totes les competicions que va disputar, sis, i totes sis van acabar amb títol per al Barça-, fita que no assolia cap blaugrana des de la temporada 1996/97. Ho va fer el brasiler Ronaldo, que llavors va encadenar deu jornades seguides marcant. Ara només és aquest canari qui ho té a l'abast. Un canari que en arribar a La Masia, no va generar gens d'enrenou. Ara en canvi, és una peça clau de l'equip. Forma part d'una davantera que de ben segur serà recordada anys i panys. Si juguessin als anys 50, de ben segur que en Serrat els hauria inclòs en una cançó, com li va passar a en César, l'home que serà superat tard o d'hora per Messi.

Un Messi que és la cara visible d'aquest equip que s'ha acostumat a superar rècords i reescriure la història. No està gens malament, per aquest grup de nois que es van sentir dir en algun moment de la seva carrera que eren massa baixets o massa prims. David Villa, quan va fer una prova per a l'Oviedo i no el van voler. I Messi, quan tenia problemes de creixement a l'Argentina i només a Barcelona van creure en ell. Pedro, a Tenerife. Ara més d'un és deu preguntar perquè no va saber veure el talent que tenien aquests tres futbolistes.

stats