DETERMINANTS MESSI I NEYMAR
Va passar a Vila-real i també va passar contra l’Athletic. Van trobar-se en els darrers 30 minuts, com si fos el darrer recurs de l’equip. Dos actors per rematar un relat que abans s’havia madurat amb tensió competitiva. No és casualitat aquesta connexió, fruit del nou dibuix ofensiu. Mentre el Barça creix, ells volen jugar i l’equip guanya.
RECUPERADA LA INTENSITAT
És veritat que l’equip encara està tendre individualment, però el to i la intensitat no es negocien. L’equip mai va renunciar al triomf, mai en va dubtar. Es va créixer quan calia, abans del final de cada temps, amb matisos al pla inicial, amb més energia. Potser encara no és brillant, però l’equip té talent i desitja guanyar.
IMPAGABLE MASCHERANO
Només va poder jugar 45 minuts al costat d’un soci fiable com Mathieu, però transmet correcció i anticipació. Va guanyar els duels individuals, va controlar Aduriz i en el cara a cara es va endur la pilota gairebé sempre. Segur defensant les centrades laterals, va superar la pressió rival amb conduccions de pilota. Torna a ser el central titular de fa anys.
PRIVILEGIAT MUNIR
No va estar fi de cara a porteria i es va equivocar en algunes de les decisions finals. Li va mancar contundència, però va ser la principal via d’accés a la porteria rival, oferint-se a l’espai als passadors. Sempre puntual, era al lloc ideal en el moment just. Va acabar el partit molt cansat, ja que li manca maduresa física i ho dóna tot, però va firmar una gran actuació: només li va faltar el gol.
