VALUÓS: MASCHERANO
Va ser la solució defensiva més fiable, a la defensa o al migcentre. Va aparèixer amb solidesa sempre en l’emergència, fent de salvavides, amb autoritat, contundent. Amb el canvi de defensa, amb tres centrals, també va estar ferm. Mai va permetre ser eliminat del mapa, buscant passades i guanyant els duels individuals.
INCOMPRÈS: LUIS SUÁREZ
L’uruguaià va voler però no va poder. Ara bé, cal recordar que no té el ritme competitiu més adequat, li falten minuts de convivència amb Neymar i Messi i encara no acaba d’entendre què vol el tècnic d’ell. Busca bé espais, té puntualitat en les desmarcades però li va faltar delicadesa en l’equilibri i la pausa en les decisions.
DEFINITIU: LA DAVANTERA
Potser el Barça no va controlar el partit com calia i l’aposta de Luis Enrique no va seduir, però el Barça va perdre per la falta d’efectiviat. Partits així es decideixen a les dues àrees, i el Barça no ho va fer. Els davanters no van aconseguir marcar, sense l’autoritat que demanava el joc irregular de l’equip. La responsabilitat de les errades, al final, és pròpia. No del rival.
SORPRENENT: EL LATERAL DRET
La falta de fiabilitat defensiva d’Alves i la seva irregularitat obliguen a parlar-ne. El brasiler alterna actuacions sòlides amb altres de tendres, però continua sent el millor lateral dret. Luis Enrique, doncs, el fa jugar. Montoya no està en un bon moment i Douglas és un misteri. Pocs equips disposen de tres laterals drets i en deixen dos fora de la llista cada dos per tres.
