Primera ensopegada del Barça de Luis Enrique. L’equip va topar contra un Màlaga més agressiu, més sacrificat i més ordenat, en un partit difícil de digerir, ja que el Barça es va anar estavellant una vegada i una altra contra la defensa. El Barça, amb Messi ofegat pels rivals, ni va poder xutar entre els tres pals, un fet que no recordaven ni els més vells. L’empat 0-0 va ser la condemna per no haver sabut atacar.
Per primer cop amb Luis Enrique, el Barça va acabar el partit sense una rialla. Embussat en atac, es va perdre en la ruta entre el mig del camp i la porteria d’un Kameni que va acabar amb menys feina que Bravo. La millor notícia va ser encadenar el cinquè partit de Lliga sense rebre gols, però en aquesta ocasió el porter xilè sí que va tenir feina i va evitar, especialment a la segona part, el gol d’un Màlaga molt ambiciós. Xabi Gracia, que la temporada passada ja va arrencar un empat sense gols al Barça amb l’Osasuna, va anar madurant el partit, defensant primer i atacant a la contra a la segona part. El Barça, superat per la intensitat d’un equip en què Weligton va ser un ogre, amb provocacions contínues sobre Messi, va ofegar-se sobre un terreny de joc ple de sorra i entre la defensa d’un rival que havia preparat bé el partit. El Barça ho va intentar, però no va poder. Ni saber.
A Luis Enrique no li tremola el pols per prendre decisions, però no sempre li funcionen. A Màlaga va deixar a casa Alves i va fer debutar Douglas. I l’exjugador del São Paulo, sense fer-ho malament, no es va atrevir a donar la sortida per la banda que l’equip necessitava. Amb Rakitic i Neymar recuperats de les lesions, el Barça va jugar sense gairebé ritme, movent la pilota de manera previsible. En defensa, Piqué i Bartra, com ja va passar el dia de l’Apoel, van jugar de centrals. I, com el dia de l’Apoel, va costar Déu i ajuda projectar l’equip en atac. La diferència respecte al partit contra el campió de Xipre és que Piqué va marcar en una jugada d’estratègia i, contra el Màlaga, les ocasions van arribar, però Bartra les va rematar fora per centímetres.
Contra rivals defensius, l’equip de Luis Enrique necessita trobar solucions. És el repte d’un equip que continua sense encaixar gols però que es va quedar sense marcar-ne cap. És més, ni va xutar a porteria, amb el Màlaga trobant la manera d’aïllar Messi dels seus companys. L’argentí, que va acabar encarant-se amb Weligton, no va poder trobar Neymar ni Pedro. Luis Enrique, doncs, va apostar per Sandro i Munir en un canvi valent, però els dos joves tampoc van saber canviar el curs d’un partit incòmode, desagradable per al Barça, en què el Màlaga va anar a més a mesura que avançava el rellotge, ja que se sentia capacitat per convertir el Barça en un grup d’estrelles amb el cap baix.
