Quan Piatti va rematar tot sol davant de Valdés marcant el 0-1 als 9 minuts de joc, alguns aficionats del Camp Nou van mostrar la seva decepció amb uns xiulets tímids que, acte seguit, van ser silenciats amb crits d'ànims a l'equip. A 13 punts del Madrid i perdent després d'una errada defensiva de Montoya, el Barça jugava amb foc i es cremava. Com més gran és un equip, més forta és la pressió i més por fa la possibilitat que s'esquerdi la confiança de la massa social. Però aquest Barça va demostrar just en un moment tan crític que el més gran és el seu talent i la seva maduresa.
Avançant cap al futur, salvant una pilota de set en contra, el Barça va recuperar les sensacions d'un passat no gaire llunyà amb un joc sòlid i alegre que es va traduir en una golejada i una allau d'ocasions a la porteria d'un Diego Alves que s'ha especialitzat a donar vida al València amb grans aturades quan juga contra el Barça. El porter brasiler va mantenir el partit viu fins al minut 75, però no va poder evitar que Messi li fes quatre gols i s'emportés tots els flaixos de les fotografies.
Guanyant tres punts claus per calmar els culers més pessimistes, el Barça va tornar a ser aquell bloc alegre capaç de fer meravelles amb una pilota cada cinc minuts. Més enllà de mantenir la distància amb el Madrid, el triomf d'ahir és valuós pels jugadors, que van deixar-s'hi la pell perquè Guardiola, a qui seguiran cegament, renovi.
El Barça va tornar a ser una màquina de generar joc gràcies als pivots Iniesta, Cesc i Busquets. Si el de Badia exerceix de centre de gravetat i pispa pilotes, el de Fuentealbilla i el d'Arenys agafen les regnes de l'equip amb un estil diferenciat però efectiu. Iniesta és el poeta, el geni de paper que es mou amb elegància, i Cesc és el caràcter descarat d'un noi que es vol menjar el món. Amb aquests dos jugadors en un estat de forma òptim fins i tot va importar poc que Xavi fos a la banqueta. Tots dos van manar a la sala de màquines d'un equip que va sortir a la gespa amb 9 jugadors de La Masia. És a dir, tots excepte Abidal i un Alexis Sánchez en un estat de gràcia.
Guardiola va tornar a donar descans a Alves, que últimament sempre es queda a la banqueta quan el rival és el València, i va apostar per Montoya -per la sanció de Dani Alves-, el qual va estar una mica distret en el gol del València, obra de Piatti -l'unica ocasió d'un equip visitant que no va saber respondre-. El gol de l'argentí, rematant tot sol, va provocar certa divisió a la graderia, però la resposta del Barça va ser pròpia d'un equip campió.
Messi, insaciable
Si Iniesta i Cesc van manar, Messi va fer mèrits per ser el nom propi del dia amb un partit excels, com els que feia ara fa poques setmanes. Físicament fort, va conduir la pilota, va xutar, va donar vida als companys i va ser murri a l'hora de marcar els dos gols que ja van capgirar el marcador abans de descans. Primer, en caçar una pilota que va rebutjar malament Rami dins de l'àrea i, després, en tornar el rebot de Diego Alves. Si Messi va ser l'executor de l'enfrontament, els gols van gestar-se en dues jugades de futbol col·lectiu meravelloses en què Iniesta hi va tenir molt a dir.
Especialment concentrat, l'equip va sortir a la gespa a la segona part amb una agressivitat sorprenent que va ofegar el València, incapaç de fer res amb l'esfèrica. Durant 20 minuts el Barça va fer-se un fart de fallar ocasions, com el xut de Cesc per sobre la porteria o el cop de cap de Messi -que Diego Alves va desviar- després d'una gran centrada d'un Montoya molt sòlid després de l'errada inicial. El tercer gol, però, no va arribar fins al minut 76 després d'una jugada de Tello, que va entrar al camp donant molta vida a l'atac per la banda esquerra. El gol, obra de Messi, va exhaurir la resistència d'un València que va estar a punt d'empatar amb un xut de Feghouli que Valdés va salvar amb una aturada clau poc abans del tercer gol de l'argentí. Messi, amb el seu quart gol, i Xavi van tancar la golejada. Un cinquè gol que marcava el retorn al terreny de joc del migcampista vallesà. Una altra bona notícia per tancar un dia rodó.
