Només hi ha una persona a la Península que pot entendre el dilema al qual s’enfronta Josep Maria Bartomeu. Només Mariano Rajoy, que ha de decidir si impugna -per suspendre-la- una consulta que jurídicament no existeix, pot entendre el president del Barça. Si Rajoy impugna la consulta, perd. Si la deixa celebrar i és un èxit, també palma. Bartomeu ha de decidir amb la seva junta si presenta recurs a la rebregada judicial que Martínez Borrego ha notificat aquest dimarts al migdia. Si renuncia al recurs habilita el retorn electoral de Joan Laporta o qualsevol dels seus acompanyants de confiança a la batalla electoral del 2016. Si manté viu el front judicial ja serà responsabilitat seva i es presentarà davant el barcelonisme com el responsable de mantenir la fractura social en els últims dos anys del seu mandat. Arribats a aquest punt de la pel·lícula, no hi ha vot en blanc possible.
Algú està pagant avui la intenció de voler guanyar el partit golejant per 5-0, catalitzat amb una bona dosi de rancúnies personals. La trampa en la qual han caigut té una sortida extremadament difícil si no vol deixar-hi alguna ploma. Fa uns mesos una reunió de junta a la Ciutat Esportiva va acabar de matinada debatent aquest tema. Una minoria de directius es van posicionar per l’acord que havia cuinat sense comunicar-ho a ningú Toni Freixa i que va rebre el suport de molt pocs dels seus companys. Es va decidir tirar endavant fins al final: “Per no abaixar-nos els pantalons a mitja partida”. El jutge els ha deixat despullats. La rebregada ha enganxat l’autèntic home fort de la junta, Javier Faus, de gira per l’Àsia. Sense ell no hi haurà decisió, de la mateixa manera que Rajoy no farà el pas cap a la impugnació del nou 9-N si no té la benedicció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
Només la convocatòria extraordinària d’una assemblea de compromissaris farà possible la catarsi. Si Bartomeu renuncia ara al recurs pot provocar que un soci sensibilitzat demandi la junta per no haver complert el mandat de l’assemblea del 2010 i renunciar a mig camí (tenim més planter d’aquest tipus de socis que de bons centrals a la Masia). L’únic camí del mig passa perquè sigui l’òrgan sobirà del club qui el beneeixi. Això sí, si es produeix aquest escenari, si arribem al dia de la segona decisió social més important de la història del Barça, no valdran discursos neutres. Bartomeu i la junta s’hi hauran de presentar amb un missatge clar sobre què demanen a la massa social. Sense vots en blanc. Just el contrari del que faria Rajoy.
