EL GERMÀ PETIT
Esports 05/10/2014

‘Do not disturb’

i
Jordi Sunyer
2 min

Existeixen indrets on l’única rutina vital consisteix a conservar l’atonia; és a dir, vetllar perquè no passi res. Tant és si el que pugui venir és bo o dolent, però, sobretot, que no alteri una letargia còmoda. En aquests llocs, hom pot relegar a l’ostracisme els locals o forans que gosin pertorbar el simple pas dels dies, més enllà d’ancestrals celebracions lligades al santoral o als cicles de la natura, sobretot si el fet extraordinari ha causat un perjudici individual o col·lectiu. És probable que sigui una sensació similar a la que van tastar els seguidors de l’antiga Unió Esportiva Figueres en viure la liquidació de l’entitat pocs mesos després que Enric Flix hi hagués dipositat una aposta arriscada i ingènua.

En aquesta columna s’ha recordat sovint que les desaparicions i els projectes fallits en l’esport professional de les comarques gironines han tingut l’arrel, sovint, en la inacció i la desídia autòctona, fos d’autoritats, d’empreses o del mateix públic. És remarcable que el Girona disputi la setena temporada consecutiva a Segona mentre la LFP l’obliga, basant-se en l’estat de comptes del club, a acreditar la tercera massa salarial més baixa dels vint-i-un clubs de la categoria. Els rectors del futbol professional espanyol exigeixen als nous integrants de la Liga Adelante, a més, abonar un cànon d’inscripció i constituir-se en societat anònima esportiva. El Llagostera va solucionar el primer tràmit sol·licitant un crèdit bancari avalat per un soci, però li calen tres milions d’euros per complir el segon.

Han estat habituals les analogies entre el club del Gironès i l’Eibar, però, al marge de la similitud cromàtica, l’única plausible és que tots dos casos mostren que en el futbol hi ha lloc, encara, per als èxits treballats sobre el camp. El club basc va reunir la quantitat econòmica requerida per ampliar el capital social sense violar els estatuts, limitant les aportacions a cent mil euros per evitar les pessigades dels voltors de l’especulació. Van respondre-hi aficionats, esportistes i empresaris de Guipúscoa i de més enllà. ¿Podria el Llagostera, mirant el seu entorn, completar un recapte tan honest?

Per ara, els gironins han travessat algun dels peatges del camí cap a l’elit envestint les barreres; canviant d’estadi i de nom (per cert, la idea d’utilitzar la marca Costa Brava té uns quants mesos de vida) o acceptant a la junta un patrocinador intervencionista, que hi ha durat dos mesos i que ha suscitat tensions igual que l’entrada d’Enric Flix. De Flix s’espera que hagi après la lliçó empordanesa i que ajudi a engrescar inversors perquè el projecte avanci. S’entén que se’l rebi amb hostilitat, però quants dels que el maleiran han fet alguna cosa per evitar que el Llagostera hi recorri? Potser és més còmoda l’atonia.

stats