Jugant amb la segona samarreta i el tercer porter, amb dorsals sense noms i els titulars de vacances, amb el segon entrenador en funcions a la seva última direcció des de la banqueta i el pròxim tècnic venint de Rosario, el Barça desprenia un aire desmaiat, i el seu viatge a Munic va quedar reduït a un tràmit contractual televisat. Si de cas, i per a l'arxiu, el Barça B de la segona part va fer un paper més que digne en un estadi de Champions. Perquè a la primera no hi va haver ni possessió, ni toc, ni perill i algunes jugades en defensa que van opositar al gol tonto de la setmana. Al primer quart va semblar que el Bayern furgaria en les ferides, amb un Barça just de tot, que trobava el camp gran i el cronòmetre lent. Però l'aire de pretemporada que ha arrencat amb tristesa va acabar per encomanar-ho tot i va semblar que els de Guardiola, més rodats i a punt de competir pels títols oficials, ja els estava bé el ritme i les proves d'entrenament. En una tarda de samarretes anònimes, el nom de la tarda, conegut durant el partit, va ser el de Jordi, futur rei d'Anglaterra.
