Un entrenador de futbol, com a gestor de grup que és, necessita tenir capacitat de lideratge i credibilitat davant els seus jugadors. Si li ve de sèrie per personalitat o currículum, s'estalvia un difícil procés d'haver de convèncer un vestidor professional amb què ha de conviure i connectar.
A Pep Guardiola i a Mauricio Pochettino no els ha fet falta haver de guanyar-se els seus futbolistes perquè el seu passat de jugadors és tan recent que les seves plantilles els admiren i escolten amb devoció. "Quan ets jugador, valores molt que el teu entrenador hagi sigut professional. Saps que ell, fa ben poc, estava assegut escoltant com ara fas tu", explica Toni Velamazán, exjugador que va coincidir amb tots dos tècnics en les seves etapes al Barça i a l'Espanyol. "El crèdit que tenen Pep i Mauricio per la seva experiència de jugadors és fonamental en el seu dia a dia com a tècnics", analitza.
Líders i capitans
Per posició i caràcter, tots dos van ser l'eix dels seus equips
Un era mig centre. L'altre central. Totes dues demarcacions es reserven per a jugadors de perfil organitzador, amb molta visió de joc. Acostumen a ser les posicions dels que porten el braçalet de capità, com van fer tots dos, i són l'altaveu de l'entrenador dins el camp. "Són uns privilegiats per haver jugat tantes temporades a Primera -diu Miguel Ángel Lotina, que va entrenar l'argentí en les seves últimes dues temporades com a professional-. Quan jo vaig agafar l'equip, Pochettino ja era gran i havia perdut velocitat. Ho va saber contrarestar amb col·locació. S'equivocava molt poc perquè llegia molt bé el joc. Va ser un professor per als joves centrals".
L'extècnic del Depor afegeix que "tenia molt de pes dins el grup". La situació era similar en el cas de Guardiola al Barça, assegura Javier Clemente, que el va entrenar amb la selecció espanyola durant més de set temporades. "Era i és un líder. Intel·ligent, molt reflexiu. Quan parlava aportava arguments i s'explicava molt bé, sempre matisava les seves opinions. No deia res per dir", explica. Velamazán confessa: "De jugadors ja s'intuïa que serien entrenadors, sobretot Pochettino, amb qui vaig coincidir quan estava a punt de penjar les botes".
Tots tres coincideixen que aquest caràcter de líder els ajuda ara que han de dirigir i no ser dirigits. "Que hagin sigut futbolistes i que coneguin el club on ara entrenen és un gran avantatge", reflexiona Lotina. I Clemente afegeix: "No es guanya si no es té talent, però ells en tenien i en tenen".
Passió pel futbol
La tenien de curt i la conserven de llarg
Per sobre de l'habilitat de manegar el grup, Guardiola i Pochettino han sabut traslladar l'essència del seu futbol a base d'emoció i sentiment. Són entrenadors que viuen el futbol intensament des de la banda, gesticulen molt dins l'àrea tècnica i no deixen de donar instruccions a l'equip. "Són dues persones que parlen molt durant el partit, que analitzen el que veuen i hi volen incidir amb correccions constants", diu Lotina. A la seva manera, Guardiola i Pochettino encara juguen els partits, tot i que ara no puguin fer una passada o tallar una pilota.
Als entrenaments també s'impliquen al màxim i són habituals les escenes en què se'ls veu aprofitant els estiraments de l'equip per fer quatre tocs o provar algun xut a porteria. Són intensos i didàctics en les seves consignes i no és estrany enxampar-los donant una lliçó particular a algun futbolista al final de la sessió. L'energia amb què segueixen l'evolució del seu equip és un punt que els connecta, com també la influència de Marcelo Bielsa en la seva concepció del joc. Ho explica Mascherano: "Vaig coincidir poc amb Pochettino a la selecció argentina -s'excusa-, i com a tècnic conec el que veig per la televisió i poc més. Però li noto que el va entrenar Bielsa, un tècnic que l'ha marcat molt, com a altra gent, entre els quals també hi ha Guardiola. El seu Espanyol té molts conceptes d'ell, com la pressió, la proposta d'anar sempre a l'atac i de fer que el rival no se senti còmode dins el terreny de joc".
Són el que eren
El futbol dels seus equips s'assembla al que practicaven
"Han plasmat el que era cadascú. Pep era un geni amb la pilota i el seu equip domina a través de la possessió. Mauricio sempre ha sigut tot coratge, tot força i el seu Espanyol és un equip duríssim, agressiu, lluitador", comenta Toni Velamazán. En la mateixa línia, Clemente afegeix que "han reflectit als seus equips el que eren com a jugadors".
Sense gaire experiència, Guardiola i Pochettino debuten com a entrenadors del primer equip la mateixa temporada, la 2008/09, tot i que l'argentí ho va fer al gener. Jugadors, ajudants i periodistes expliquen que ja des del primer dia van enamorar els seus futbolistes amb un discurs directe i viu. La conseqüència d'aquest poder de seducció a través de la paraula va ser el triplet del Barça i la salvació miraculosa d'un Espanyol a qui tothom donava per descendit a l'hivern.
"És essencial que el teu missatge arribi a l'afició i als teus jugadors. Ells tenen aquesta capacitat perquè, tot i que ja tenen molt assumit el seu rol d'entrenador, tenen una mentalitat encara de futbolista", comenta Lotina, que creu que l'experiència de jugadors serveix a Guardiola i Pochettino per saber "com han d'actuar i, sobretot, com no han d'actuar". I afegeix: "Però és més difícil ser entrenador. Com a jugador, tot el que dius és positiu però de tècnic toca prendre decisions complicades".
Sensibles amb els joves
Tenen molt en compte l'aportació del planter i donen opcions
"Pochettino és valent amb gent jove perquè amb ell també ho van ser", comenta Mascherano. I Velamazán argumenta que "tots dos saben gestionar bé el planter perquè són joves i connecten bé amb la gent que puja del filial". Diumenge, de fet, podrien alinear dos onzes sortits del futbol base de cada club.
