Espanya jugarà la final de l'Eurocopa per segon cop consecutiu després de patir durant 120 minuts contra un Portugal que només es va agenollar als penals. L'equip de Vicente del Bosque va viure diversos partits durant 120 minuts plens de patiment. De fet, fins a la pròrroga Espanya no va demostrar ser superior a un equip portuguès ferm en defensa però penalitzat per les ocasions fallades per un Cristiano Ronaldo que va marxar de la gespa plorant. Ara l'equip de Del Bosque espera veure si el rival de la seva tercera gran final consecutiva és Itàlia o Alemanya. Una final en què haurà de seguir mantenint-se forta i en què pot tancar uns debats que l'acompanyen ja des del primer partit de l'Eurocopa sobre la falta de gol d'un equip que segueix superant eliminatòries patint molt per aconseguir marcar.
Un partit complicat
Espanya va acabar somrient i només es va retrobar quan les cames de tots estaven cansades. De fet, inicialment l'equip espanyol no va poder mostrar arguments contra els que diuen que és un equip avorrit. Els fonaments de l'equip de Del Bosque són atacar, però davant d'equips ordenats es queda massa estona amb la pilota sense aconseguir transformar la possessió en domini, en ocasions, en xuts. De fet, Espanya no va xutar entre els tres pals fins al minut 70 de partit.
Atrapat en el debat sobre si cal jugar amb un 9 o sense, Del Bosque va sorprendre a tothom ahir en fer jugar d'inici un jugador, Negredo, que encaixa millor que Fernando Torres en la definició de davanter centre. El jugador del Sevilla, però, no va ni poder fer pessigolles a Bruno Alves i Pepe, i poc després del descans Del Bosque va tornar al seu full de ruta inicial: Cesc com a fals 9 . I amb ell a la gespa Espanya va millorar, però no gaire. La vigent campiona del món no es va mostrar clarament superior fins a la pròrroga, quan amb els portuguesos cansats de córrer tant per tapar espais van arribar les millors ocasions estatals.
Tota semifinal d'un gran torneig té un relat propi, uns titulars i una literatura que la farà passar a la posteritat en funció del resultat, dels fets, de la importància que va tenir de cara a la final. Però la semifinal d'ahir no passarà a la història pel joc, ja que durant 90 minuts els portuguesos i els espanyols es van anul·lar molt bé imposant les defenses als atacs. Iniesta va tenir una sola ocasió i va patir prou per trobar aire per respirar. Ramos i Piqué van cruspir-se un Cristiano que va acabar amb aquella cara de nen petit enfadat de quan les coses no li funcionen. I eren Busquets, Xabi Alonso, Moutinho i Miguel Veloso els que mostraven el seu millor futbol, ordenant els companys, tapant i recuperant.
Amb Espanya caminant des de fa quatre anys amb el cartell de favorit penjat al coll, Portugal es va sentir inicialment més còmode, tapant bé els espais a la selecció espanyola i intentant arribar a la contra a la porteria d'un Iker Casillas que va veure com molts xuts portuguesos li passaven per sobre del cap. Cristiano, amb el braçalet de capità i molt motivat ja des de l'himne, va topar un cop i un altre amb un Sergio Ramos que físicament li va guanyar totes les jugades i amb un Piqué tàcticament perfecte que va arreglar algunes errades d'Arbeloa, com sempre fora de lloc. Com sempre, un dels jugadors més fluixos. Jordi Alba, en canvi, va jugar un partit majúscul, va créixer de mica en mica i va demostrar que és un lateral incansable. Els seus últims minuts a la pròrroga van ser increïbles.
Després d'un primer temps amb poques ocasions, al segon el duel va començar a obrir-se una mica gràcies als canvis de Del Bosque, que després d'haver vist com Paulo Bento li guanyava la partida tàctica d'inici va aconseguir que Espanya recuperés la iniciativa del joc. Abans tenia la pilota, però no mossegava gens. En part la culpa també era del cansament, amb homes com Silva i Xavi ofegats i substituïts abans del final dels 90 minuts.
L'ocasió més clara del matx, però, va ser de Cristiano Ronaldo, quan en l'últim minut de partit va liderar una contra de Portugal després d'un córner d'Espanya. El davanter del Madrid va rebre dins de l'àrea però va xutar molt alt.
L'hora de Pedro
A la pròrroga Espanya va aconseguir treure's de sobre els complexos i va jugar com un equip campió. En part gràcies a l'espurna i la verticalitat d'un Pedro crescut, amb ganes de ser protagonista. El canari va ser un punyal per la banda i va trobar la complicitat de Jordi Alba per posar en problemes una selecció portuguesa que durant els 120 minuts es va mostrar com un rival dur: va jugar molts cops al llindar del reglament, amb accions dures de Pepe i Bruno Alves i amb Coentrao encarant-se amb Reina, amb qui s'intercanviava insults.
A la pròrroga Espanya va ser clarament superior i va jugar millor que durant els 90 minuts del partit i que davant dels francesos. Així, Alba es va inventar una jugada antològica durant el primer temps que va acabar amb Iniesta tot sol davant de Rui Patricio, que va fer una aturada salvadora. Portugal ja no tenia esma per atacar, amb Cristiano tirant-se a terra protestant cada acció, frustrat per quedar a l'ombra d'un Sergio Ramos omnipresent.
A la segona part de la pròrroga, Espanya ho va seguir intentant davant un Portugal que, ara sí, s'assemblava a la selecció que als vuitens de final de l'últim Mundial es va limitar a defensar sense ambició ofensiva. Però tots els atacs de l'equip de Del Bosque van topar amb el mur portuguès. La sort de les semifinals s'havia de decidir als llançaments de penal.
La sort dels penals
Als penals Rui Patricio i Casillas van aturar els primers xuts a Xabi Alonso i Moutinho. Després Iniesta, Pepe, Piqué i Nani no van fallar. El quart penal dels espanyols era per a Ramos, que després de patir mil i una burles pel penal fallat contra el Bayern va decidir reivindicar la seva qualitat picant el penal a l'estil Panenka. Va ser el premi final per al defensa, que havia jugat un gran partit. El seu gol va posar nerviós Bruno Alves, que va enviar al travesser el quart penal portuguès. Al final, com va passar als quarts de final de l'Eurocopa de fa quatre anys, va ser Cesc qui va marcar el gol del triomf d'Espanya, que trobava el premi sobretot a la seva actitud durant la pròrroga. Cristiano es va quedar plorant sense poder llançar l'últim penal, el seu.
