Sumar en partits com el que ahir es va viure a la Catedral, amb alternatives en el marcador, amb emoció fins a l'últim minut, i tot sota la pluja gelada de Bilbao, és el que et manté a la llista de candidats a ocupar una plaça europea a final de temporada. L'Espanyol va aconseguir un valuós empat contra un rival directe en la seva lluita per jugar a Europa l'any que ve i ho va fer quan semblava que no se'n sortiria. Juan Albín, al minut 92, va empalar una pilota amb l'esquerra per colar-la a la porteria de Gorka i deixar el marcador en un just 3-3.
L'empat del Llevant contra el Racing (1-1) no permetrà a l'Espanyol avançar cap posició en la classificació i l'equip de Pochettino seguirà ocupant la cinquena plaça amb els mateixos punts que el Llevant, ben a prop de la Champions.
Ahir a San Mamés, però, més que punts, el que va guanyar l'equip blanc-i-blau va ser crèdit. Weiss va ser, en tot moment, l'home amb més fe sobre la gespa, l'encarregat d'empènyer l'equip quan més contra les cordes estava. L'eslovac va viure còmode en l'escenari d'anada i vinguda que proposava l'elèctric Athletic de Bielsa i, amb les seves aventures individuals, va aconseguir treure l'Espanyol de l'àrea. I és que els locals van sortir en tromba els primers vint minuts, gràcies a transicions ràpides, àgils, aparentment senzilles. Amb tres passades, l'Athletic aconseguia superar la pressió visitant i plantar-se davant Kiko. Llorente, de cap, va avisar aviat, i després De Marcos i David López, amb xuts llunyans, van obligar Kiko Casilla a lluir-se. El porter blanc-i-blau, però, no va estar gaire encertat en l'acció que va suposar l'1-0, en què tampoc va fer-ho bé Dídac, que va regalar un refús a la frontal a De Marcos, que va definir amb habilitat amb la punta de la bota. La reacció periquita no es va fer esperar i, després d'un atac frustrat de Weiss a la frontal de l'àrea, Romaric va engaltar un xut col·locat que va superar Gorka per fer l'1-1. El gol va donar confiança a l'Espanyol, que va començar a imposar un ritme de joc un pèl més pausat, més de toc a través de Weiss, Coutinho i Rui Fonte combinant en curt amb Verdú.
Ocasions, gols i remuntada
L'Espanyol vivia còmode amb pilota i sobrevivia, sabent patir, sabent córrer, als atacs vertiginosos d'un Athletic tant físic com tècnic, construït sobre la solidesa i potència de Javi Martínez des de l'eix de la defensa i accelerat a tres quarts de camp per la màgia de Muniaín i el talent d'Ander Herrera i Susaeta, els dos canvis de Bielsa al descans. Weiss, en la primera jugada del segon temps, va aprofitar la inèrcia de l'empat i els bons minuts de joc d'abans del descans per fer l'1-2 amb un obús imparable.
Tot coratge, l'Athletic va reaccionar i va treure el repertori aeri que mai ha deixat de tenir, malgrat que ara Bielsa li hagi afegit automatismes per baix. Llorente i Javi Martínez, amb dos remats de cap magistrals en dues accions consecutives, van engrescar San Mamés amb un 3-2 que va estar a punt de ser el marcador definitiu. L'Espanyol va arriscar, aprofitant que l'Athletic ja havia adoptat un rol més reactiu, amb Toquero en el lloc de Llorente. Thievy, Uche i Albín van ser els cartutxos que va cremar Pochettino per remuntar i l'uruguaià, amb un xut potent, va obtenir el premi buscat al 92, fent el 3-3 final.
