EUROCOPA 2012
Esports 07/06/2012

Una Euro entre Guardiola i Mourinho

Toni Padilla
2 min
Una Eurocopa, tres estils.

Dels 16 seleccionadors de l'Eurocopa, 10 van votar Guardiola com a millor tècnic del 2011. Un d'ells, l'anglès Hodgson, és l'únic que ha assumit el càrrec els últims mesos, però els altres fa temps que treballen pensant en l'Eurocopa que comença demà.

Malgrat que la major part s'han declarat admiradors del joc del Barça, a l'hora de la veritat poques seleccions s'atreveixen a intentar jugar d'una manera semblant. L'Eurocopa no té per què significar el triomf de l'estil de joc del Barça. És ben cert que la favorita, Espanya, s'hi acosta molt per les idees de Del Bosque i el fet de jugar amb molts blaugranes, però la major part de rivals de la vigent campiona opta per altres camins. Molts són propers a les idees de Mourinho.

Alguns entrenadors són homes de la vella guàrdia amb idees d'altres èpoques, com Trapattoni (seleccionador d'Irlanda), el polonès Smuda i l'anglès Hodgson, que segurament jugarà amb un clàssic 4-4-2. Blokhin, alumne de Lobanovsky, tampoc aporta gaires novetats amb Ucraïna.

Tan lloat, l'estil blaugrana d'arrel holandesa no és seguit ni per Holanda. L'equip de Bert van Marjiwk és encara aquell equip alegre contra equips menuts i defensiu en partits importants, amb molt de múscul al mig del camp. De fet, el gran defensor de l'escola holandesa és Dick Advocaat i la seva Rússia, un dels equips més ofensius per proposta. Una cosa, de fet, és la idea i una altra el resultat, com bé sap Cesare Prandelli, un dels tècnics més valents. Lluitant contra els tòpics d'Itàlia i admirant el Barça, entrega el joc del seu equip a Andrea Pirlo i fins i tot podria ser l'únic tècnic que juga de sortida amb només tres defenses.

Amb Paulo Bento i Fernando Santos (Grècia) defensant un estil a la portuguesa, l'equip que acaba semblant més proper a Mourinho és Alemanya. Joachim Löw no ha deixat de parlar de la grandesa del Barça, però en els duels entre Espanya i Alemanya sempre ho ha apostat tot a la contra. Ho va fer en les semifinals del Mundial i en la final de l'Eurocopa del 2008. Amb Özil i Khedira de titulars, Alemanya domina i enamora atacant en molts partits, però té aquest pragmatisme tan mourinhesc quan el rival té més qualitat. Una doble cara que també té la República Txeca de Bilek, un tècnic que admet que "no tinc els homes per jugar com voldria, com el Barça". Fins i tot la França de Laurant Blanc, valenta en el discurs, posa molta força pel mig i velocitat per les bandes. Homes com Ribery i Robben fan de Cristiano. I Cristiano, naturalment, s'autointerpreta amb Portugal. En canvi, ningú pot fer de Messi. I només Espanya es pot assemblar al Barça.

stats