BARCELONAÉs arribar a Wimbledon i posar-se a to. Roger Federer va passar ahir per sobre de Novak Djokovic (6-3, 3-6, 6-4 i 6-3) i va accedir a la final del Grand Slam londinenc, on ja acumula sis corones. Va ser una victòria amb valor triple: torna a la final del seu torneig preferit, opta al número 1 mundial si s'endú el campionat i li serveix per recuperar la confiança després d'una primera meitat d'any incerta.
La gespa sempre ha estat la superfície predilecta de Federer, a qui l'elegància del blanc -tots els tenistes, sense excepció, han de vestir d'aquest color- aporta un plus al seu joc. El d'ahir va ser un tenista ingràvid, segur de si mateix, amb un punt insultant de superioritat que va recordar aquell jugador que un dia, l'any 2001, es va desfer del totpoderós Pete Sampras -únic tenista a acumular set ceptres a Londres- a la pista central de l'All England Tennis Club. Servei a servei, dreta a dreta, Federer va anar minant un Djokovic que veu amenaçat un número 1 de l'ATP que va assolir precisament a Wimbledon l'any passat.
El suís va començar el partit imperial. Sòlid amb el servei i apunyalant el joc del serbi amb el seu cop de dreta, es va anar fent amo del partit sense excessius problemes. Tant, que en només 24 minuts ja s'havia adjudicat el primer set. El segon ja van ser figues d'un altre paner. Djokovic, sempre imprevisible, sempre agressiu, li va tornar el marcador al seu rival. Tot feia presagiar una lluita cos a cos pel desenllaç del partit.
Però aquesta lluita no va arribar mai. Federer es va tornar a activar i, fent honor a les pancartes que l'animen amb el lema "Silence, genius at work ", el suís es va fer amo i senyor de la pista central. Dues hores, 19 minuts i un altre triomf.
A la caça de Sampras
La victòria d'ahir permet a Federer seguir el seu camí cap a l'Olimp de la història del tenis. En primer lloc perquè li permet somiar recuperar el número 1 mundial que va perdre ja fa anys a favor primer de Rafa Nadal -gran absent aquest any en les rondes finals de Wimbledon, on acumula dues corones- i després a favor de Djokovic. Si guanya demà contra Andy Murray -que ahir es va desfer del francès Jo-Wilfred Tsonga en les semifinals en quatre sets-, recuperarà el número 1 i aspirarà a superar Pete Sampras en setmanes al tron mundial. El nord-americà s'hi va estar 286 setmanes i Federer, de moment, en suma 242.
Serà una final de Wimbledon especial, la de demà. Enfrontarà la història viva de Federer amb un Andy Murray que es vol convertir en el primer britànic que s'endú el Grand Slam londinenc d'ençà que Fred Perry ho va fer el 1936. La classe suïssa contra el talent de l'escocès. Un partit que té tots els números per ser escrit en lletres majúscules.
