BarcelonaL’abril del 1999, amb 17 anys, debutava una promesa del tenis suís per ajudar l’equip a derrotar Itàlia. Quinze anys més tard, aquell jove ha complert la seva promesa: guanyar la primera Copa Davis per al seu país. Ahir Roger Federer va engrandir una mica més la seva llegenda completant un palmarès envejable. Amb Stan Wawrinka, Federer va fer el que havia somiat: firmar la victòria definitiva.
Una victòria decidida des de la confiança (6-4, 6-2 i 6-2). Richard Gasquet, recanvi del lesionat Tsonga, no va ser rival per a Federer, que no va concedir cap pilota de break i, sustentat en un servei letal, va dominar (62 cops guanyadors per 34 del rival) un partit decantat abans de començar. Segurament Clement, capità francès, es va equivocar en el plantejament. Potser Tsonga ja tenia problemes físics, i si no, mentalment no va deixar la sensació d’estar a punt per a la cita. En canvi, Gilles Simon s’intuïa més bona elecció. Especialment si la tàctica era presentar batalles físiques per reduir l’ascendència del talent. I específicament contra Federer, com va quedar palès amb Monfils. Gasquet, tot i el bon repertori tècnic, no exigeix tant físicament a Federer, i les cares ho deien tot. Clement animava sense convicció i la mirada seriosa de Tsonga i Llodra evidenciava la superioritat que es descrivia a la pista, on Federer es va deixar caure després de guanyar, emocionat, sense reprimir les llàgrimes.
El títol no s’entendria sense el valor d’un bloc, basat en dos jugadors que fa una setmana es van discutir en el Masters. Aquí van deixar enrere les diferències a la recerca d’un somni. Federer és l’home que posa el nom a la història, i Wawrinka és l’home de la final. Ell va comandar Suïssa en les dificultats, acompanyant Federer en el doble i certificant el punt inicial que va evitar mals majors el primer dia. Divendres els aficionats francesos alçaven una pancarta: “La vostra història es convertirà en llegenda”. Tenien raó, tot i que la llegenda la va escriure l’equip visitant, elevat per Wawrinka i enaltit per Federer, que amb la seva 50a victòria en partits de Copa Davis tanca un any inoblidable.
