Esports 16/01/2014

Imatges rendibles

i
Joan Maria Pou
2 min

Tenint en compte que tots plegats ja fa temps que hem consensuat que això de la Pilota d'Or no deixa de ser una enorme operació de màrqueting de la qual suquen jugadors, patrocinadors, periodistes i la FIFA, estarem d'acord que la imatge que donen els protagonistes el dia de la gala és rellevant. El Barça i Messi van estar, en aquest sentit, impecables.

Desembarcar a Zuric amb una delegació equiparable a la dels anys en què Messi era el màxim favorit per endur-se el guardó, tot i saber que el guanyador seria Cristiano Ronaldo, ha estat un encert que permet al Barça presumir d'esportivitat i bon perdre. D'altra banda, les paraules elegants de Messi, reconeixent els mèrits de Cristiano, només poden tenir conseqüències positives per al futbolista. No sé si eren sinceres o no i, de fet, té molt poca importància. Recordem que estem parlant d'una operació d'imatge, d'un enorme exercici per vendre i, per tant, l'aparença és el que compta.

Pel que fa a Cristiano Ronaldo, la imatge que va transmetre també el reforça. La plorera incontenible el fa més pròxim als aficionats, demostra que llargs se li han fet els anys d'espera per tornar a viure un moment com aquell i no deixa de ser una prova evident de les ferides que li ha provocat la implacable hegemonia de Messi. Per primera vegada, molts vam veure un Ronaldo vulnerable. Les llàgrimes de l'estrella (que a mi em van semblar del tot sinceres, tot i que, insisteixo, això no importa), la presència del fill a l'escenari, el rol de cangur circumstancial de Pelé, la mare del guardonat desbordada, Irina Shayk amb els ulls humits patint pel rímel i per si el seu somriure era prou fotogènic, tot plegat ha servit per compensar tantes i tantes declaracions de Cristiano, plenes de vanitat, d'egocentrisme de psicòleg i d'orgull mal administrat. El rei destronat s'ha comportat com un cavaller i ha encaixat la derrota amb distinció, l'etern aspirant per fi ha pogut aixecar el trofeu i ho ha fet amb una explosió de sentiments inusual. I, enmig dels dos, Ribéry, un futbolista amb al·lèrgia a les catifes vermelles que ha estat clau per entendre la temporada sensacional del Bayern de Munic, i que s'ha quedat sense el guardó (se'l mereixia més que ningú) sobretot per una qüestió d'imatge, en aquest cas, la del president de la FIFA, que després de fer el ridícul menyspreant Ronaldo se n'ha volgut rescabalar amb la Pilota d'Or.

stats