Ivan Tibau: "El patrocinador esportiu ha de tenir un benefici fiscal"

Ha estat jugador i entrenador d'hoquei patins, internacional amb la selecció espanyola. Hi va renunciar per jugar amb la selecció catalana, de la qual va ser el capità i l'emblema. Des de principis d'any Ivan Tibau (Lloret de Mar, 27 de gener del 1973) és el màxim responsable de l'esport català del govern d'Artur Mas, i li toca la tasca més desagraïda: dir més "no" que "sí".

Les retallades generals al govern català també toquen l'esport. En quin percentatge s'ha reduït el vostre pressupost?

Del global de la Secretaria hem tingut, perquè no m'agrada parlar de retallada, un ajust de pressupost del 36%. Però intentarem perjudicar el menys possible l'esport català.

Com es notarà a la pràctica? Posi-me'n exemples concrets.

Quan veus que es tanquen hospitals i es retalla amb educació, és evident que amb esport també li tocarà. Nosaltres ho sabíem i el que hem mirat de fer és aplicar els ajustaments on menys perjudica l'esport escolar i federat. Tenint en compte que a nosaltres ens rebaixen un 36% el pressupost, només hem reduït un 17% les subvencions a les federacions, i podem estar contents de l'esforç que hem fet.

Quan va entrar va dir que no tenien diners però que buscarien fórmules amb les empreses per trobar-ne. Ja sap com s'ho farà?

Amb la llei de patrocini i mecenatge. Se n'havia parlat moltes vegades però mai s'havia dut a terme. Nosaltres hi creiem, i ja n'hi ha un esborrany al Congrés. Vaig parlar amb un empresari fa poc que em va dir que no pot ser el mateix patrocinar el Barça, que et dóna un prestigi, que patrocinar el club del poble. L'empresari privat que vulgui invertir en esport ha de tenir una benefici fiscal, això és importantíssim.

Han millorat les relacions amb Madrid respecte al mandat de l'Anna Pruna? Com es traduirà això a la pràctica?

Madrid està disposada a col·laborar amb nosaltres. Tenim un secretari d'estat per l'esport que és català [Albert Soler], i estem mirant d'atraure cap aquí centres de tecnificació subvencionats pel Consejo Superior de Deportes (CSD), entre d'altres. Tot el que vulgui venir de Madrid quant a inversions econòmiques per l'esport serà benvingut, i si amb altres temes no coincidim, no coincidim, però en temes de diners ens hem de posar d'acord.

Com entra un esportista com vostè en política?

Jo encara jugava al Lloret i treballava a Caixa Girona, i un dia del 2007 va venir l'alcalde del poble, Xavier Crespo, i em va proposar entrar a la llista de Convergència. Jo li vaig dir que sí, però que no volia sortir, i em va posar l'11. Però CiU va aconseguir la majoria absoluta i 11 regidors. Llavors em va tocar decidir si volia fer un pas endavant en política i el vaig fer.

Quan va prendre possessió del càrrec va dir que sense la independència, sense estat propi, seria impossible tenir seleccions oficials.

Això ho vaig dir, però se'm va treure de context. Jo em referia als esports grans i potents com ara el futbol i el bàsquet, i ho segueixo pensant, però ja hi ha vint federacions esportives catalanes reconegudes i, per tant, aquesta frase avui no és certa.

He llegit una entrevista que li van fer el 2005 després de Fresno i el seu discurs ha canviat força amb les seves últimes declaracions. Abans era idealista i ara realista?

És obvi que és diferent, sobretot perquè veus realment les dificultats que hi ha. El 2005 vaig dir: "Nosaltres hem fet la feina a la pista i ara toca que treballin els polítics", i ara jo em trobo a l'altre costat. Estem treballant de valent per aconseguir més federacions oficials, perquè és cert que hi ha una part important de Catalunya que ho vol i una altra part que segurament no. Jo sóc partidari de fer un referèndum entre la gent de l'esport i preguntar-los què en pensen. Tenim 800.000 federats i estaria bé saber si volen seleccions catalanes, seria una idea que s'hauria de posar damunt la taula. Perquè si en realitat la majoria dels esportistes no ho volen, potser estem fent feina en va. El meu pensament sobre això és clar, però també s'ha de tenir clar que tot això es fa amb recursos.

Josep Maldonado és la persona que l'ha avalat en el càrrec, i se sap que mai li ha agradat la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Quina relació té amb la Plataforma?

Jo no sé quina relació hi tenia ell, jo el que sé és que tinc una bona relació amb la Plataforma, que és el que compta. Estic treballant amb ells, els he demanat feina i m'ho estant resolent. Mentre funcionem bé treballarem plegats. Tenen un coneixement ampli del tema de les seleccions, i tenen molts esports en procés de ser reconeguts. Ara no aturarem tota aquesta feina que ja està feta.

I amb els amistosos de la selecció de futbol què poden fer per ressuscitar-los?

Amb l'Andreu Subies hi estem treballant. Ell té clar que vol fer-hi alguna cosa, estem treballant per tenir una data FIFA. Ja té coses lligades que poden fer revifar la flama de les seleccions i aviat en tindrem notícies. És important que la selecció catalana de futbol, que és el referent, recuperi els nivells d'assistència d'anys enrere.