Esports 10/10/2014

L’assignatura pendent del Palau Blaugrana

El Barça està negociant un patrocini global per a totes les seccions, que generen 40 milions de dèficit

i
Albert Llimós
4 min

BarcelonaPocs mesos després de l’arribada de Sandro Rosell al poder una de les veus amb més força dins de la nova directiva era taxativa sobre què s’havia de fer amb el Palau Blaugrana. “S’hauria d’abaixar el pressupost de les seccions un 10% cada temporada”, apuntava el directiu a pocs metres de l’entrada del mateix Palau. El debat intern dins de la mateixa junta i la realitat del club, amb una massa social que cuida les seccions que havien ajudat a construir la marca Barça i el “Més que un club” i n’està orgullosa, van frenar la ferma voluntat d’una part de la directiva.

Quatre anys més tard les seccions continuen aconseguint èxits arreu d’Europa, tot i que segueixen generant pèrdues molt importants, malgrat que se’ls retalla lleugerament el pressupost temporada rere temporada. Aquest últim curs, per exemple, es van perdre gairebé 40 milions d’euros, tal com va explicar al mes de juliol el vicepresident econòmic, Javier Faus. La majoria, 24, van ser del bàsquet, que va perdre 3 milions més que en la campanya anterior. El pressupost destinat al Palau va fregar els 50 milions aquest curs passat, més d’un 10% de les despeses totals del Barça, fet que suposa que només es recupera una cinquena part de les despeses que suposen els equips professionals que competeixen al Palau. Hi ha molt marge de millora si es vol continuar sent competitiu en tots els nivells, sobretot, a Europa.

Als despatxos del Camp Nou s’accepta que els números del Palau seguiran sent sempre negatius, però hi ha diferents veus que lamenten que el club no aprofita tots els recursos que podria generar el Palau Blaugrana. Fa anys que es busca un patrocinador únic per a totes les seccions, però l’equip de govern no troba l’aliança adient, un acord que reporti uns ingressos que la junta considera mínims. Això sí, sobre la taula, i després de molts mesos de negociació, el club està negociant un acord amb una marca alemanya perquè patrocini totes les seccions. Tampoc han sorgit fins ara patrocinadors potents individuals per a cada secció. Al club hi ha veus molts crítiques en aquest aspecte, que consideren que les seccions haurien de generar més ingressos, tot i que n’hi ha d’altres que asseguren que s’ha fet el més important: “Hi ha un dèficit crònic, que s’havia anat agreujant any rere any, i l’hem aconseguit aturar”.

De fet, el 2010, amb l’entrada al club de la nova junta es van fixar uns objectius respecte al Palau: rebaixar d’un 8% a un 5% el dèficit de les seccions respecte al volum total d’ingressos ordinaris.

Les xifres parlen per si soles

Els números són irrefutables. El Barça va ingressar aquest últim curs 132 milions en esponsorització, gairebé la meitat gràcies als dos grans patrocinadors, Qatar Airways i Nike. L’empresa nord-americana aporta diners de tres conceptes diferents: l’esponsorització (33 milions), el 10% que s’obté de les vendes de cada samarreta i els diners que paga per la botiga de l’esplanada del Camp Nou. Dels 132 milions, el que ingressen específicament les seccions no arriba al mig milió d’euros, ja que només es tenen lligats acords amb Serveto i Llet Nostra com a patrocinadors exclusius de les seccions professionals.

La majoria dels partners o espònsors són de club, entitats que s’associen a la marca Barça com Damm, La Caixa o Freixenet. En tot cas, es tracta de marques vinculades sobretot al futbol, que tenen una presència mínima al Palau Blaugrana. A més, hi ha patrocinadors exclusius per al futbol que van suposar 18 milions el curs passat, com són Intel o una de les últimes empreses que s’ha sumat al Barça, la turca Beko, que aportarà 10 milions anuals aquesta temporada 2014-15. El pes del Palau, per tant, queda desfasat: s’ingressa molt poc en relació amb el volum que representen les seccions professionals en el pressupost total de l’entitat.

Al club, no només s’assenyala la baixa afluència d’espectadors o els pocs ingressos derivats dels drets televisius com a explicacions d’aquest poc volum d’ingressos. Hi ha autocrítica. Molta autocrítica en segons quins àmbits del Camp Nou. Per començar, algunes veus consideren que és insuficient que només dues persones, una en el camp del patrocini i una altra exclusiva de màrqueting, es dediquin a generar recursos per al Palau. Aquest va ser, de fet, un dels cavalls de batalla de l’exdirectiu Eduard Coll amb la direcció general del club. L’exresponsable de l’handbol era partidari de professionalitzar l’estructura del Palau, enfortir-la, per tenir més personal que es dediqués a buscar més recursos propis i no beure únicament del que reporta el futbol. Però això no va passar i el Barça va decidir mantenir la mateixa estructura executiva. “Igual que un contracte de màrqueting dura entre 3 i 5 anys, també costa trobar un gran acord, s’ha de tenir paciència”, explicava un alt càrrec.

Dèficit d’infraestructures

Més dades. El Barça va ingressar la temporada passada 64 milions gràcies al Camp Nou. Entre les diferents seccions que competeixen al Palau, en canvi, només es van ingressar 1,3 milions per la venda d’entrades. Més flagrant és la diferència entre el que es va aconseguir en llotges i seients VIP a l’estadi, un total de 12 milions, i els 183.000 euros que van sumar-se gràcies a aquest concepte al Palau Blaugrana.

Un dels arguments que s’esgrimeixen al club és que el Palau ha quedat obsolet i no permet aconseguir ingressos addicionals. Al mes d’abril, amb la victòria al referèndum, la junta directiva de Josep Maria Bartomeu va rebre el vistiplau de la massa social per fer un nou estadi i construir un nou Palau amb capacitat per a més de 10.000 espectadors, més funcional, amb la possibilitat de poder-hi fer esdeveniments més enllà del món de l’esport que generin més recursos, i que tindrà un cost aproximat de 90 milions d’euros.

stats