Imaginem-nos que de cop i volta apareix pel Camp Nou un assessor polític dels que retrata Aaron Sorkin en les seves sèries televisives. El senyor en qüestió, una mena de Josh Lyman o Toby Ziegler per als iniciats en The West Wing , aterrat per assessorar els gestors del Barça, no entendria res de res. El consell fred i racional d'un expert d'aquestes característiques, per a un equip directiu com el del Barça en un assumpte delicat com el de Valdés, és claríssim. Si marxa un símbol com el del millor porter de la història del club, l'assessor en gestió de crisis aconsellarà anunciar de manera immediata el seu relleu per evitar l'erosió en la pròpia imatge que pot generar la incertesa. Així doncs, per què deixen passar el temps?
Al món real, ho podrien anunciar en qualsevol moment. Els gestors de la política esportiva del club asseguren amb suficiència que amb una ordre seva, una trucada, s'activa el fitxatge del(s) porter(s) que ha(n) d'omplir el buit majúscul de Víctor Valdés. Tot està cuinat des de l'estiu. Cuinat amb negociacions a Alemanya per Ter Stegen, el valor més prometedor dels porters joves, i a Liverpool per Reina, l'aposta segura que s'ha d'adaptar ràpid i pilotar la transició amb l'aval de les vaques sagrades. Fins i tot deu estar escrit i guardat el comunicat de premsa en què s'anuncia la doble contractació per quan arribi el moment més convenient. Si és cert, per què no es produeix el moviment?
Per no molestar Valdés. Per no desestabilitzar-lo en els seus últims mesos al club. Per no entorpir el moment més dolç de la carrera del porter català. Ni el vestidor. La junta directiva no vol problemes, Zubizarreta i Valdés no es comuniquen amb fluïdesa i, mirant-ho tot amb perspectiva, algú ha pres la decisió d'anar deixant passar el temps fins que la fruita estigui més madura. Aquest cap de setmana Valdés ha parlat del Mònaco i Ter Stegen ha rigut quan li han esmentat el Barça. Tot anirà passant.
Al cap i a la fi, si Toby Ziegler o Josh Lyman, els assessors del president Bartlet al món ideal representat a The West Wing , haguessin aparegut a l'estiu s'haurien escandalitzat perquè el manual d'estratègia política indicava clarament obtenir uns diners per un actiu com Valdés abans que pugui marxar sense deixar res a la caixa. Segurament Ziegler i Lyaman haurien rebut el suport entusiasta del plenipotenciari director general blaugrana Antoni Rossich. El que passa és que algú de carn i ossos els hauria explicat que val més un any de Valdés parant que un xec amb diners.
