La dimissió del president del Barça no ha passat desapercebuda a Madrid. Tot i que oficialment no han fet cap declaració institucional i l'entrenador, Carlo Ancelotti, s'ha limitat a respectar la decisió, el cert és que se'n parla i molt. De fet, fins i tot Telemadrid va oferir en directe la compareixença de premsa en què el president Sandro Rosell anunciava dijous la dimissió.
La notícia ha arribat amb la mateixa sorpresa, de fet, que ho va fer a Barcelona. Però les explicacions ahir al vespre que gairebé confirmaven les xifres publicades per El Mundo també de retruc reforcen Florentino Pérez. Primer perquè el seu fitxatge astronòmic de Bale no està tan lluny en xifres del de Neymar i segon perquè confirma el seu discurs que no va fitxar el jugador brasiler perquè l'operació se n'hi anava per sobre dels 150 milions d'euros.
Sandro Rosell era un president que no queia malament a Madrid. A diferència de Laporta, que amb la seva contundència i el seu discurs marcadament catalanista s'havia guanyat molts enemics. A més, té una molt bona relació amb Florentino Pérez, i la seva convivència durant aquests quatre anys ha estat més que correcta.
Però el que també és veritat és que el que s'ha viscut aquesta setmana al Barça és pràcticament impossible que passi en un club amb el tarannà del Reial Madrid. Almenys amb aquest president que tenen. Bé, i amb els que han tingut fins ara. És cert que Ramon Calderón va acabar dimitint quan manava, però en veure que diferents portades del diari Marca, curiosament també amb Eduardo Inda al darrere, descobrien una sèrie de mentides i confirmaven que havia manipulat l'assemblea de socis compromissaris, l'òrgan més important del club.
Però si esperem veure algun dia el director general blanc, José Ángel Sánchez, detallant el fitxatge de Gareth Bale, ja podem esperar asseguts. O que algun soci madridista denunciï el seu propi club. O els mitjans de comunicació demanant explicacions per alguna cosa que faci Florentino. Res de res. Absolutament improbable, perquè impossible no hi ha res en aquesta vida.
I, sens dubte, permetre que facin la seva "pel bé del club" és un error. I greu. Aquesta és la grandesa que encara tenen els clubs esportius a diferència de les societats anònimes esportives, que pertanyen als socis i no només als accionistes. Al Barça encara ho tenen clar. A Madrid, per a desgràcia seva, no.
