Aquesta nit sabrem quina és la ciutat que acollirà els Jocs de l'any 2020. Madrid s'hi presenta per tercera vegada i l'elecció es farà a Buenos Aires. És per això que el Comitè Olímpic Espanyol ha tingut molt interès que Messi donés suport a la candidatura. El millor jugador del món hi ha acabat accedint, i ha deixat de banda les múltiples campanyes que s'han fet en contra seva des de la capital, ja sigui per donar-li fama de dictador o de corrupte amb Hisenda. Resulta curiós que després de tot aprofitin la seva imatge per buscar una última embranzida. I és que Madrid 2020 s'ha convertit en un acte de patriotisme i d'urgència. Espanya necessita aquesta nominació per donar optimisme als seus ciutadans i desviar l'atenció de la crisi, que ja no és només econòmica sinó també social i política. I, de passada, enviar un missatge d'unió, recuperar l'" Una grande y libre" i tornar al " Juntos podemos ". I s'hi afegeix una mica de demagògia dient que Barcelona 92 va ser gràcies al suport i l'ajuda de tots els espanyols. Però només cal repassar les portades de l'època per veure que no és del tot cert.
Però tot això no només servirà per reagrupar Espanya sinó també per activar el turisme de Madrid, ja que en els últims mesos Catalunya els ha passat la mà per la cara. Segons l'informe Frontur, que elabora el ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, Catalunya s'ha erigit com el primer destí turístic d'Espanya acaparant el 27% d'arribades i pujant més d'un 5% respecte a l'any passat, mentre que Madrid cau un 10,7% i encadena tres mesos de caigudes. I l'aeroport del Prat, tot i les traves constants que hi posen des del govern central, ha augmentat un 17% els seus passatgers -mentre que Barajas ha perdut el mateix percentatge-, arriba a gairebé quatre milions de visitants i queda a només uns 50.000 passatgers de diferència respecte al de Madrid. Sens dubte, dades que fan posar molt nerviosa Espanya. Necessiten un cop d'efecte i els Jocs Olímpics els hi donarà. Aquesta vegada han fet mans i mànigues per no fallar. El COE està convençut que guanyaran la primera votació per davant de Tòquio.
El problema és veure què passarà a la segona amb els vots d'Istanbul, que ja n'haurà quedat fora.
Mentrestant aquí ens ho mirem amb cert escepticisme, i alguns fins i tot amb certa indiferència. Perquè, no ens enganyem, tindria certa gràcia que quan finalment els donessin els Jocs Olímpics, fossin els primers en què Catalunya hi participés com a estat propi.
