Marc Bartra: “No tinc pressió per ser el nou Carles Puyol, és un repte per a mi”

Carles Puyol acaba de fer públic que deixarà el Barça aquest estiu. Uns minuts més tard de l’anunci del capità, Marc Bartra (Sant Jaume dels Domenys, 1991) atén l’ARA amb uns ulls i un discurs que desprenen seguretat, tant des del punt de vista individual com col·lectiu. No sent cap vertigen quan se’l qualifica de relleu natural de Puyol. Quan es tracta de parlar de futbol, Bartra és ambició.

Com ha viscut el comiat de Puyol?

És una notícia trista, segueixo el Barça des de petit i Puyol sempre era al camp, és un referent i sempre ho serà. Se’n va un gran, i a l’equip no només era el capità, ho era tot dins el Barça. Personalment, és una de les persones que més m’han ajudat a tirar endavant.

Què ha après d’ell?

De tot. Després de cada entrenament i cada partit tenia uns minuts per a mi, des del principi m’ha donat els consells que creia que jo podia necessitar i de mica en mica m’ha ajudat a créixer, no només a dins del camp. També a l’hora de decidir si havia de renovar vaig demanar-li consell. He tingut la sort de jugar amb ell i és un continu aprenentatge.

Què li va dir sobre la renovació?

La temporada passada jo no tenia minuts, estava en una situació complicada i el club s’estava pensant si em cedia. La meva decisió era quedar-me, i més quan companys com Puyol m’aconsellaven que tingués molta paciència, i que si en tenia seria defensa del Barça per molts anys. Al final crec que s’està assolint: vaig renovar, he tornat a renovar i companys com ell, el Xavi i l’Andrés m’han donat molts consells, perquè a ells també els va costar molt ser titulars.

¿Marc Bartra es veu capacitat per ser el nou Carles Puyol?

Des que era petit era el meu referent, sempre he volgut assemblar-me a ell, és el capità, l’emblema i líder d’aquest equip, i per això, per la personalitat que té, sempre et vols assemblar a una persona així, a dins i a fora del camp. Era el meu ídol, i des que he tingut la sort de coneixe’l encara ha sigut més un referent per a mi. No tinc pressió per ser el nou Puyol, sinó que és un repte poder arribar a guanyar tot el que ha aconseguit ell.

Quin seria el central perfecte per suplir Puyol?

Hi ha grans centrals, però és difícil arribar de fora i triomfar al Barça. Han vingut molts bons centrals i no han acabat de triomfar. Nosaltres ens hem de centrar en aquest any, i saber que fins a final de temporada serem els quatre que som ara. A partir de l’estiu el club ja treballarà per portar-ne un altre.

Puyol manava dins el vestidor. ¿Ara hauran de fer un pas endavant altres companys?

Ell és un capità en tota regla, però hi ha molts companys que poden fer el mateix paper. Llàstima que Valdés no hi serà, perquè també porta la veu cantant, però n’hi ha molts altres: el Xavi, el Leo -que espero que sigui aquí molts anys-, el Busquets, l’Andrés... Tots aquests jugadors coneixen la casa i ho poden fer, però Puyol ho portava molt a dins.

Acaba de dir que espera que Messi sigui molts anys al Barça. Ho dubta?

No, no. Espero que es retiri aquí o, almenys, que jugui al Barça fins als 30 i molts.

¿Està satisfet amb el seu rol d’aquesta temporada?

Està clar que em considero una persona molt ambiciosa, i no em conformo amb el que tinc. Vull sempre més, i això m’ha permès anar de menys a més a la meva vida. Amb el primer equip igual: vaig començar no jugant gens, de mica en mica vaig anar jugant alguns minuts i aquest any ja he jugat partits importants, no només a la Lliga, sinó també a la Champions. Però és veritat que en vull més i espero que el meu rol vagi a més.

Quina és la seva principal virtut?

A Marc Bartra li agrada molt defensar, robar pilotes, i, sobretot, mantenir la pilota, sortir jugant des del darrere. Ho faig des de petit , m’ho han demanat i m’ho han ensenyat sempre a La Masia.

Això forma part del famós estil, del qual tant s’ha parlat aquest any. Expliqui’m en què consisteix.

Sobretot, a mantenir la pilota i fer possessions molt llargues, i quan la perds intentar recuperar-la de pressa per seguir tenint el control. Sobretot, l’ADN del Barça és jugar sempre la pilota, des de baix, i en atac crear moltes ocasions. Això ens dóna poder.

S’ha sigut massa dur amb l’equip?

Exigent és la paraula, però necessitem aquesta exigència perquè som al Barça, el millor aparador possible, el millor equip. Les crítiques, l’exigència, sempre seran màximes en un club com aquest. Ens ho podem prendre de dues maneres: o plorar o intentar millorar i seguir jugant bé, aprenent dels errors. Tinc clar que la segona opció és la millor.

Precisament, d’errors se n’han vist molts, últimament.

Hem d’aprendre dels errors, però també girar full i saber que podem millorar, que tenim moltes coses a millorar. Tot i les derrotes, hem de ser optimistes, estem vius a les tres competicions.

¿Hi ha hagut passivitat i indolència en alguns partits?

És veritat que hi ha hagut fases de tot, algunes de controlar molt el partit i d’altres en què ens hem sentit vulnerables. Però l’equip rival també juga. Al camp de la Reial Societat, per exemple, fa molts anys que no hi guanyem, sempre ha costat molt guanyar allà. Veníem d’una victòria molt bona a Manchester, i perdre contra la Reial va ser un cop molt dur, però repeteixo, fa molts anys que no hi guanyem.

Veu tranquil l’entrenador?

Veig una persona que sap molt bé el que fa, molt coherent, molt confiada en ella mateixa, una persona molt de futbol, i això es veu quan parla: li encanta, ho viu i ha sabut transmetre aquest confiança que té en ell mateix als jugadors. Mai s’ha vist una debilitat seva, es veu fort.

Ara ja no són els favorits per als títols.

Ja m’agrada. Des de sempre el Barça era el favorit. Ara la gent té altres favorits, i nosaltres hem de treballar per recuperar la confiança que teníem de la gent.

Aquest any s’està dubtant de tot, fins i tot de si s’entrenen bé.

Ja m’agradaria que poguéssiu veure la intensitat que hi ha als entrenaments, és espectacular.

Digui-li a Martino que obri els entrenaments a la premsa, així ho comprovarem.

Aquest any, amb Martino, com que som 20 jugadors amb opció de ser titulars, no et pots acomodar, els 20 estem vius. Hi ha partits en què puc quedar-me a la banqueta o ser titular, i això no ho sabem fins a última hora. El fet de tenir-nos vius d’aquesta manera fa que els entrenaments siguin més intensos. Després poden sortir les coses o no, però estem en situacions privilegiades a les tres competicions: Champions, final de Copa i a la Lliga tenim opcions.

¿Aquest any s’entrenen millor, per tant?

Veig l’equip molt intens entrenant-se, potser no podem entrenar-nos tant com voldríem perquè tenim molts partits, però quan hi ha dies de descans hi ha molt nivell als entrenaments.

¿Els arriba tot el soroll institucional que envolta el Barça? Cas Neymar, dimissió del president...

Encara que vulguis aïllar-te, tot això acaba arribant per una banda o una altra, però com a bons professionals que som ens hem d’intentar aïllar. Hem de saber el que està passat al club, però un cop trepitgem el terreny de joc hem d’oblidar-ho tot i focalitzar-nos a fer un bon partit. Des de fora s’està desestabilitzant el club, però nosaltres hem de fer la nostra feina.

Per tant, n’està al cas. ¿Però entén el que està passant?

Són coses de club i no dels jugadors.

Però vostè és barcelonista i deu tenir una opinió formada.

El Barça és tan gran, hi ha tanta gent que té el punt de mira en el Barça, que sempre poden passar coses així. Crec que nosaltres hauríem d’anar tots a l’una, intentar guanyar.

Aquest intent de desestabilitzar que comenta, enriqueix el club?

No hi ha dubte que quan la gent intenta desestabilitzar, no vol el bé del club.

Com veu Neymar?

Està com sempre, és una persona molt alegre i des del principi ho va transmetre al vestidor. La gent brasilera és així, tot i que, vulguis o no, el que està passant el deu afectar, al cap i a la fi és humà. Ell intenta entrenar-se bé, pensar en els companys, i quan és al camp no hauria de tenir en ment tot el que està passant.

¿Va estar a punt de marxar quan era adolescent?

A punt de marxar no, sempre m’he vist vestit del Barça, el meu somni era arribar al primer equip. Mai m’he vist amb una altra samarreta, però és veritat que hi va haver moments durs: l’any passat, per exemple, no jugava, no tenia els minuts que volia, i al final, si no confien en tu, t’ho planteges. Per sort la meva il·lusió de triomfar aquí crec que ha pogut més que la resta. El cap em deia: “Marc, vés a un altre lloc on puguis jugar i fer el que t’agrada”, però el cor em deia que no, que m’havia de quedar aquí. Sóc culer de tota la vida i més que això no hi ha res.

Es guanyarà algun títol?

Confio que sí, ens hem de veure campions de les tres competicions, optar a guanyar-les totes tres i a partir d’aquí ja arribarà tot.

Quin seria el seu escenari ideal a la Champions?

M’agradaria retrobar-me amb el Bayern Munic a la final, per poder-me treure l’espineta de l’any passat. Seria una bona manera de guanyar la Champions.

El + vist

El + comentat