Martino continua marcant la línia

Mentre l'entorn ha estat immers en discussions bizantines sobre si Gerardo Martino està o no està modificant l'estil de joc del Barça, l'entrenador ha continuat avançant amb pas ferm pel camí que creu que és el millor per a l'equip. A la sala de premsa ja ha demostrat un parell de vegades que ser una persona educada, propera, sensata i dialogant no significa que no pugui defensar-se de presumpcions que l'irriten. Per molt bona persona que siguis, per molta experiència a les banquetes que tinguis, per moltes ganes d'explicar-te amb sinceritat que vulguis demostrar, suposo que en alguns moments se't deu omplir el pap si cada dos per tres posen en dubte l'autenticitat dels teus plantejaments.

Però més enllà de la personalitat que ha demostrat el Tata davant dels micròfons, quan realment està evidenciant una manera de fer molt particular és a l'hora de repartir els minuts que juguen els seus futbolistes. En poques setmanes ja ens hem acostumat a veure vaques sagrades com Iniesta, Xavi, Cesc i Busquets a la banqueta o fins i tot fora de la convocatòria. Hem comprovat que un futbolista pot marcar tres gols en un partit i ser suplent tres dies després. Si el partit està tancat i barrat els jugadors que en principi disputaran més minuts durant la temporada se'n van al vestidor abans d'hora, i això és vàlid per a tots els futbolistes, es diguin com es diguin.

La prova irrefutable de l'estil Martino és el cas Leo Messi. Contra la Reial Societat va tornar a passar. De cop i volta el Camp Nou va emmudir. El cartell electrònic del quart àrbitre indicava que el jugador que havia de marxar del camp era el 10. Messi. Mirada incrèdula del jugador cap a la banda. Caminada lenta i amb el cap cot en direcció a la banqueta. Sordesa passatgera a l'àrea tècnica per no contestar l'entrenador. I el Camp Nou amb l'ai al cor. Ai, que el Messi s'ha empipat. Ai, que tindrem sarau dels grossos al vestidor. Ai, que sembla que ha fet un gest estrany abans d'asseure's. Ai, aquest Tata, que està jugant amb foc.

Una estona més tard Messi va explicar que no havia passat res d'extraordinari i que tothom podia estar tranquil. Doncs es podia haver estalviat l'enrabiada. Jo li demanaria al jugador que dissimulés. Ja sabem que no suporta ser substituït, però, tenint en compte que aquesta temporada li passarà unes quantes vegades, que s'empassi el mal humor, que faci veure que ho viu amb normalitat, així alguns aficionats podran continuar creient en un Messi humil i generós i molts altres s'estalviaran una taquicàrdia desagradable cada vegada que el canviïn. Pel que sembla, el Tata, per moltes rebequeries que faci Messi, continuarà decidint en funció de les necessitats de l'equip. L'home, de moment, no es deixa pressionar per ningú. Ni pels cracs ni per l'entorn. Ni al vestidor ni a la sala de premsa.

El + vist

El + comentat