Mestalla avaluarà qui desitja més jugar a Europa
Barcelona.Diu Mauricio Pochettino que l'estil de joc està per damunt dels resultats. Ho afirma convençut, mentre mira de seduir l'entorn a base de repetir el missatge una vegada i una altra. L'argentí és conscient que l'afició blanc-i-blava té la calculadora a punt per arrodonir quan més aviat millor la puntuació que permeti jugar a Europa i això pot desviar l'atenció del que realment importa, que és el joc de l'equip.
Fins ara, matisos a banda i jugués contra qui jugués, el seu Espanyol s'ha reconegut a cada partit, construït a base d'automatismes inqüestionables com la mobilitat en atac, la combinació estratègica del joc curt amb el llarg, i una pressió intensa per habilitar el replegament i la reorganització defensiva. I això, a aquestes altures de campionat i en vista del calendari que queda, és, per als tècnics, un èxit més important que estar cinquens o quarts.
A Mestalla no hauria de variar aquesta idea, com tampoc el dibuix tàctic. Cas contrari al d'Unai Emery, inquiet a la pissarra, nerviós per sumar o no sumar. El tècnic del València, emmirallat en el joc del rival, condiciona el seu plantejament cada jornada i això deixa un equip imprevisible. Però no només per a l'adversari, també per a ells mateixos.
Sorpreses
Són l'obsessió més gran dels entrenadors: crear escenaris de partit que el rival no s'esperi i no sàpiga com contrarestar. L'Espanyol va sorprendre l'Atlètic de Madrid amb una línia inusualment avançada, i a l'Athletic amb una pressió sobre la pèrdua especialment agressiva; el València un dia juga amb un sol punta, l'altre amb dos o amb tres, o situa un trivot al mig del camp o un doble pivot amb mitges puntes.
Sobre el paper, tots dos equips juguen amb el mateix sistema, l'1-4-2-3-1, tot i que Emery s'està desmarcant d'aquest dibuix per generar també l'1-4-3-3 (és el que li agradaria utilitzar de manera fixa i el que ja usava a l'Almeria, però no convenç l'afició) i també un 1-4-4-2 molt obert. L'Espanyol és més fidel.
De fet, tot apunta que aquest vespre, qui cedirà en l'esquema de joc serà el València, que podria apostar per l'1-4-3-3 per desconcertar Pochettino. Una, perquè Emery té la baixa de Tino Costa i, sense ell, el doble pivot perd consistència. Dues, perquè els xes voldran neutralitzar Verdú a la mitja punta i necessitaran més ajudes defensives al mig del camp. I tres, perquè una profunditat i una amplitud superiors dels extrems podrien generar dubtes als laterals periquitos, la gran debilitat defensiva dels homes de Pochettino, sobretot a la banda de Dídac, que sona com a titular davant l'absència de David Garcia, lesionat.
La carta amagada
El problema de Pochettino radica en la previsible alineació que plantejarà avui. Dóna massa pistes al València. D'aquí que quedi oberta la possibilitat de moure alguna peça, d'alterar lleugerament l'esquema. Una opció podria ser no pressionar fins a zona mitjana per forçar la sortida en curt del València, que, de retruc, obligaria Mata i Joaquín -o Pablo Hernández- a rebre massa al peu. Allà, són controlables. L'altre ajust podria ser buscar un soci més pròxim a Osvaldo, per connectar millor amb el davanter argentí.
Sigui com sigui, per Mestalla hi passen molt més que tres punts. En el primer partit de l'any, els blanc-i-blaus tenen un triple examen: provar-se davant un rival de nivell Champions, demostrar si reaccionen amb coherència a un parell de mals resultats, i marcar la línia i definir les intencions d'un 2011 que comença amb un mes de gener duríssim. El primer test: el València.
