La volteta màgica
Esports 14/03/2011

No facin cas de l'1-1, és una fal·làcia

i
Ernest Folch
2 min
Martín Cáceres salta davant la retallada de Bojan.

Fa ràbia haver d'escriure aquestes línies perquè el resultat del Sánchez Pizjuan no es mereix una crònica. En nits com les d'ahir, el futbol és un esport injust i cruel, i ve de gust dir ben alt i ben fort: sabeu què, confiteu-vos els dos punts. Confiteu-vos el gol de Navas i confiteu-vos l'àrbitre. Aquest Barça meravellós va jugar ahir un partit monumental, potser un dels millors de l'era Guardiola i només les contingències arbitràries d'aquest esport van impedir que marxés del Sánchez Pizjuan amb un 1-5 a favor.

No facin cas de les cròniques que diguin que el partit d'ahir va ser un duel renyit o que va ser un duel de titans o que el Sevilla va merèixer l'empat en una batalla de tu a tu. Res d'això. Massa sovint el futbol és un esport absurd, incapaç de reflectir en el marcador el que sap tothom i és profecia. El Sevilla va sobreviure sense saber per què a uns quaranta-cinc minuts en què va ser triturat i apartat del partit. La prova és que cinc minuts abans d'acabar la primera part, el públic del Sánchez Pizjuan va esclatar i va començar una xiulada espontània cap als seus jugadors. Després de quaranta minuts sense tocar literalment la pilota, farts de veure els seus jugadors enclastats contra la seva àrea, la gent va decidir que ja n'hi havia prou i es va posar a reclamar més testosterona als jugadors locals, una absurditat si tenim en compte que el problema dels rivals no té a veure amb l'esforç sinó amb la pilota.

El miratge del marcador

A la segona part, el Sevilla va créixer empès pel miratge del marcador, que reflectia un incomprensible 0 a 1, i va tenir la fortuna de marcar en un bon contraatac. Si el 0 a 1 ja era absurd, l'1 a 1 era un deliri, un atemptat al futbol i al bon gust. El partit es va descosir i es va convertir en un atac i gol. El Barça va haver de treure's l'esmòquing i va mutar en un equip disposat a morir a sobre el camp.

Quaranta-cinc minuts de saló i quaranta-cinc minuts de batalla campal. Això sí, el Sevilla va acabar defensant-se a la desesperada, com si estigués jugant un partit de pati de col·legi: pilotes al travesser, xuts trets a sota la línia de gol, penals no assenyalats. Tot van ser circumstàncies adverses, però en el fons anecdòtiques. Finalment, no se sap com, va arribar el final del partit, i el marcador, ja ho veuen, reflectia una fal·làcia. Però no s'enganyin, contra la mentida del resultat tindrem sempre la veritat del futbol. Que ningú pateixi perquè aquest equip processarà aquesta injustícia de manera correcta i en sortirà reforçat. El Barça es va deixar dos punts al Sánchez Pizjuan de Sevilla, però s'emporta l'orgull intacte cap a casa.

stats