"L a indignació que sento per tot el que ha passat fora del camp aquesta temporada és un tema del qual parlarem de manera explícita i clara després de la final de la Champions. No ho deixarem passar, però ara no toca", deia Sandro Rosell després de guanyar la Lliga al camp del Llevant, un missatge que ha anat repetint periòdicament el president del Barça des d'aquell dia. Doncs aquest moment ja ha arribat.
La junta directiva blaugrana es va reunir dimarts, però el portaveu, Toni Freixa, va deixar clar que s'espera a la fi de la Lliga ACB per escoltar la resposta del club a tot el que ha passat aquesta temporada. Per això la directiva pensa posposar la resposta promesa pel president fins al moment més adient. Potser el moment és ara, que ja saben que els homes de Xavi Pascual no jugaran la final contra el Reial Madrid.
El que se sap segur és que el Barça, i en especial Sandro Rosell, volen escenificar una resposta contundent al Madrid. El "no ho deixarem passar" de Rosell s'ha de visualitzar d'alguna manera, i aquesta era la qüestió ahir, com fer-ho. Abans que parli la directiva, però, un dels homes forts del vestidor, Gerard Piqué, es va encarregar diumenge de fer pública l'opinió del vestidor blaugrana: "Ni ens droguem, ni ens tirem a terra, ni comprem àrbitres; només juguem a futbol".
Segurament, un manifest
Ara és evident que la millor manera de plantar cara al Reial Madrid i dir-li amb tota la força de la institució blaugrana que han creuat una línia vermella -amb les denúncies per conducta antiesportiva de vuit jugadors i les acusacions de Mourinho de tenir els àrbitres de la UEFA sota control- seria que sortís el mateix president en una roda de premsa i ho digués ben clar amb la seva veu. Quan un president opta per la política de comunicació de parlar poc, cada cop que ho fa, les seves paraules són més escoltades i valorades, i tenen més força. Però no sembla que aquesta sigui l'opció que agrada més a la majoria dels directius i als responsables de comunicació del Barça. Aquesta seria una manera molt contundent de respondre, però, en paraules bèl·liques, el Barça no vol que el president es taqui les mans de sang, encara que en cap cas la resposta del Barça passarà pel trencament de relacions amb el Reial Madrid. La fórmula que té més adeptes és la del comunicat públic, el manifest o el decàleg, però sempre per escrit i sense gaires valoracions orals.
El Barça té clar que no pot quedar-se callat i parar l'altra galta davant el munt de barbaritats que s'han arribat a dir aquesta temporada des de Madrid, i des del Reial Madrid -les insinuacions de dopatge, els favors de la UEFA, la manca de fair play i el suposat racisme de Busquets-, i en especial durant els vint dies en què s'han concentrat quatre clàssics consecutius. I més sabent que un dels grans culpables d'aquest ambient tòxic entre els dos clubs ha sigut l'entrenador madridista José Mourinho, que la temporada que ve té les mans lliures i plens poders. El tècnic portuguès ha guanyat el pols que mantenia amb Jorge Valdano, i el president Florentino Pérez l'ha destituït com a director general i adjunt a la presidència. Valdano era l'única persona dins els Madrid a qui no li agradaven les maneres de fer de Mourinho, però ara ja té el camí lliure.
Guerra per la Supercopa?
De fet, a l'espera de la resposta oficial del Barça el Madrid ja podria haver obert un altre front. Segons informava la revista Don Balón , José Mourinho hauria pressionat la Reial Federació Espanyola de Futbol per intentar aconseguir que el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya de l'estiu no fos al Santiago Bernabéu. Mourinho hauria volgut invertir l'ordre dels partits per jugar la tornada a casa malgrat que les normatives de la competició són prou clares i el partit de tornada sempre es juga a casa del campió de Lliga, en aquest cas el Barça. La Supercopa es jugarà els pròxims 14 i 17 d'agost; primer, al Bernabéu.
