BarcelonaEls laterals poden canviar, com també els interiors o els atacants que acompanyen Leo Messi. En canvi, fins ara les parelles de centrals són fixes per a Luis Enrique: si juga Gerard Piqué, al seu costat hi apareixerà Marc Bartra, i si l’escollit és Javier Mascherano, l’eix de la defensa el complementarà Jérémy Mathieu. Dues parelles estables, a l’espera que s’incorpori a les convocatòries el central belga Thomas Vermaelen, que va rebre l’alta mèdica fa dues setmanes i ja està en disposició d’entrar definitivament en els plans de Luis Enrique i deixar enrere la lesió muscular que arrossegava des del Mundial del Brasil. Amb Vermaelen el Barça disposarà de cinc centrals: dos esquerrans, fitxats aquest estiu, i tres centrals dretans que ja fa temps que treballen junts.
Assolir automatismes
Durant aquest tram inicial de temporada, en el qual ja s’han disputat nou partits oficials, el tècnic asturià ha apostat per solidificar dues parelles diferents de centrals, jugadors que sumen molts minuts plegats per adaptar-se i entendre’s com més aviat millor i perquè puguin assolir els automatismes necessaris en una posició de molt risc, que requereix una compenetració màxima entre els dos jugadors. Només en una ocasió, davant del Vila-real al Madrigal, es va trencar aquesta dinàmica, i va ser perquè Mascherano va ser expulsat en la primera jornada de Lliga, contra l’Elx, cosa que va obligar Luis Enrique a alinear des d’un inici Piqué i Mathieu junts a l’eix de la defensa titular contra els groguets.
Tot i els canvis permanents de centrals que ha fet el cos tècnic, l’equip no se n’ha ressentit en excés, ja que la porteria ha aconseguit mantenir-se a zero durant vuit dels nou partits disputats. Només contra el PSG de Laurent Blanc es va trencar la imbatibilitat, i en aquest cas l’eix de la defensa el formaven Mascherano i Mathieu. Tal com van analitzar Miquel Àngel Nadal i Delfí Gelí per a l’ARA, els dos centrals no van estar bé en el primer i el tercer gols del conjunt francès, provocats per errors individuals, en què també van intervenir molt especialment els dos laterals que van sortir al Parc dels Prínceps, Jordi Alba i Dani Alves.
Els correctors guanyen la partida
En aquest inici de temporada els centrals que estan sumant més titularitats són Mascherano i Mathieu, centrals correctors, reconvertits a aquesta posició tot i tractar-se originàriament d’un migcampista defensiu -en el cas de l’argentí- i un lateral de llarg recorregut -en el del francès-. Els dos han compartit cinc titularitats, i en la primera prova de foc d’aquest curs, com va ser París, van ser els escollits per defensar la porteria de Marc-André ter Stegen. Tot i això, per culpa de l’expulsió que va patir contra l’Elx i per un fort cop que va rebre contra l’Athletic de Bilbao que el va obligar a ser substituït, Mascherano ha jugat menys minuts que Piqué: 420 el català i 371 l’argentí. Són xifres molt allunyades dels registres de Mathieu, que en aquest tram inicial de campionat ha jugat 656 minuts, tots sortint de titular, tot i que en l’últim partit, a Vallecas, ho va fer ocupant el carril esquerre i abandonant la posició de central. A l’altre costat de la balança hi ha Bartra, que n’ha jugat 355, uns números lleugerament inferiors als del Jefecito. En aquest cas, però, Bartra fonamenta la seva presència sobre la gespa en gran mesura gràcies a les oportunitats que ha tingut sortint des de la banqueta.
Així doncs, els dos centrals purs de la plantilla, jugadors formats a casa i amb bona sortida de pilota, formen la parella menys habitual, ja que només han jugat tres partits: contra l’Apoel a la Lliga de Campions i a la Lliga en les sortides a Màlaga i Vallecas. De fet, aquesta dupla defensiva no va estrenar-se fins al quart partit de la temporada.
Pel que fa a l’estadística, els números de les dues parelles són molt semblants. Piqué i Bartra concedeixen 2,6 xuts a porteria al rival, mentre que Mathieu i Mascherano rebaixen la xifra fins als 2,4 de mitjana.
Explicació futbolística
Que jugui una parella o una altra no depèn de les prestacions defensives del rival. Piqué i Bartra treuen millor la pilota des del darrere, i per tant van jugar contra equips que a priori pressionaven a dalt i dificultaven la construcció des de la primera línia, com el Rayo i el Màlaga en algunes fases del partit de la Rosaleda. Però, en canvi, contra un conjunt que també puja molt les línies de pressió, com l’Athletic d’Ernesto Valverde, Luis Enrique va optar per la parella Mascherano-Mathieu. Per tant, a l’hora de buscar una explicació lògica a la decisió de l’asturià no es pot tenir en compte únicament el tipus de plantejament del rival.
Les característiques del davanter contrari també poden portar a una lectura equívoca. Contra l’Athletic, un equip que basa el seu joc en la capacitat aèria d’Aritz Aduriz, el millor especialista de la plantilla per contrarestar aquest joc, Gerard Piqué va veure el partit des de la banqueta. La incògnita és saber si contra el PSG, en el cas que Zlatan Ibrahimovic hagués jugat, el barceloní hauria format des de l’inici o el tècnic blaugrana hauria mantingut la confiança en Mathieu i Mascherano, que sempre ha defensat que es troba més còmode quan juga amb un central pur i experimentat al seu costat, que l’ajudi tàcticament.
Queda clar, doncs, que Luis Enrique ha apostat fins ara per dues parelles estables, formades pels futbolistes que el tècnic creu que s’entenen millor i que li ofereixen més bones prestacions per fer del Barça un bloc sòlid.
