EL GERMÀ PETIT
Esports 28/10/2013

'Soccer' periquito (i II)

i
Jordi Sunyer
3 min
Rudolf Kucera, a la dreta amb la pilota als peus, en una imatge del 1963 a Praga.

Rudolf Kucera és l'aportació txeca al club dels jugadors llegendaris stricto sensu , és a dir, aquells de qui la memòria oral afirma que feien allò de què un Cruyff era incapaç, però a qui l'absència de testimonis filmats o una vida dissipada van apartar dels salons de la fama. Kucera va haver de plegar als 23 anys, després d'un partit europeu contra el Gorník Zábrze en què un precís i violent cop de colze del defensa polonès Stanislaw Oslizlo li va causar lesions cerebrals que li van condicionar decisivament la mobilitat. A Kucera, però, no se li va esgotar la capacitat d'explotar el seu costat més novel·lesc.

Kucera formava part del Dukla de Praga, campió de lliga i copa a Txecoslovàquia a qui William Cox, l'empresari del beisbol que va dissenyar la International Soccer League a Nova York i a Mont-real amb la presència de setze equips d'arreu del món, va convidar per a la segona edició del torneig, juntament amb l'Espanyol. Catalans i txecs es van enfrontar el 16 de juliol del 1961 als Polo Gardens, al nord de Harlem: als terrenys que ocupava el vell estadi de beisbol, ara, hi continuen arribant amants de l'esport de tot el món perquè és on hi ha Rucker Park, la Meca del bàsquet de carrer. Fa mig segle, les regles del futbol també van semblar difuminar-se en la derrota de l'Espanyol, dirigit per Ricardo Zamora: un dolorós 5-1 amb dos gols de Rudolf Kucera.

El periodista txec Michal Petrák entrevista Kucera en l'últim número de l'exemplar The Blizzard , i el jugador, recordant aquell Dukla-Espanyol, desgrana un relat com si fos a la vora del foc amb el nét assegut sobre les cuixes. "Vam marcar molts gols i ens vam començar a divertir, passant-nos la pilota mentre els espanyols corrien darrere nostre, sense esma. Tenien un davanter que semblava un toro, fort i molt motivat. Vam formar un triangle i ell va caure al mig. Jaroslav Borovicka va ensenyar-li la pilota com si fos la muleta i, quan el va deixar enrere, li va cridar olé ! No sabia què passava, va començar a perseguir Borovicka per tot el camp i hi va haver un cert embolic, amb Zamora anant a protestar indignat davant la nostra banqueta".

El relat periodístic -i immediat- d'Emilio López Jimeno al Mundo Deportivo , però, aporta, si més no, alguns matisos. El primer, i important, que l'Espanyol es va avançar i va gestionar l'avantatge fins que, a partir dels vint minuts de la represa, l'equip va pagar el desgast físic de la tournée sobre un camp enfangat per una pluja constant i davant un rival que "utilizó de una forma inconcebible todas las armas antirreglamentarias habidas y por haber [...] . A medida que avanzaba el choque, menudeaba en incidentes. Rivera tuvo que bajar a la medular después que se produjeron las lesiones de Bartolí y Argilés [...] y expulsado Muñoz en una colisión con el checo Jelinek, causante del desaguisado en el campo" .

Mentre el Dukla feia camí cap a la victòria final en el torneig, l'Espanyol, tot i descansar una setmana, tornava a perdre en la següent cita, davant del Rapid de Viena (3-0), però va poder tancar la gira golejant el Hapoel Petah-Tikva (4-1), l'únic de setze participants que no va guanyar cap partit. Quinze dies després del final de la gira transatlàntica, els blanc-i-blaus, amb José Luis Saso rellevant Zamora, iniciaven els entrenaments d'una campanya paradoxal: torneig als Estats Units, Copa de Fires i descens. L'Oviedo i el Valladolid, que també va baixar a Segona en l'any posterior, van agafar el relleu perico en una ISL que va morir d'èxit.

La federació nord-americana va exigir controlar el seu creixement participant en la seva organització: William Cox ho va rebutjar i la resposta federativa va ser il·legalitzar, el 1965, un torneig en què Cox va perdre només cent mil dòlars i que va donar a l'Espanyol, fugaçment, un contingent de fans a la Gran Poma.

stats