Si alguna cosa ha posat al descobert la crisi és que el país està ple de despatxos ocupats per gent amb autoritat escassa per complir amb els càrrecs de responsabilitat que els han caigut del cel. A tots els nivells. Els anys d'opulència van mantenir a l'ombra una realitat que ara ens ha esclatat a la cara. El Tata Martino ha pres possessió de la seva butaca disposat a actuar en sentit contrari. Els seus primers moviments indiquen la seva voluntat d'anar acumulant autoritat fins a fer-se prou fort per prendre decisions gruixudes. Potser perquè és home de futbol i ha estat en vestidors tan complexos com el búnquer de la Ciutat Esportiva. O potser perquè ve de l'Argentina, un país que està avesat a conviure amb la mediocritat als despatxos.
El Tata ha decidit no fitxar un defensa central aquest estiu. Ni Thiago Silva, ni l'opció de la secretaria tècnica. Tampoc la que venia de més amunt. Tenint en compte que és una necessitat objectiva i visible a quilòmetres de distància, hi ha d'haver alguna altra estratègia en aquest moviment tan arriscat. Algú amb menys visió a mitjà-llarg termini hauria exigit tenir un efectiu més per no arriscar davant l'aposta més important de la seva trajectòria professional i personal. Esperar Puyol i comptar amb el capità és una inversió en autoritat i en temps. En autoritat perquè reforça el grup amb les seves jerarquies en no apartar el capità a un rol marginal. Puyol tindrà la seva oportunitat per demostrar que pot seguir ajudant l'equip des d'una posició en primera línia mentre el genoll no li posi més problemes. El grup, doncs, segur que veu el nou tècnic com algú que no ha vingut a fer revolucions primerenques.
Guanyar temps. A l'horitzó hi ha el mercat d'hivern. El mateix entrenador l'ha esgrimit com a argument per no fer operacions precipitades en l'estiu més convuls de la història moderna del club. Al gener l'escenari serà radicalment diferent. El tècnic no només tindrà clar si Puyol ha complert les expectatives que hi té dipositades. Personalment, ell ja haurà passat quatre mesos al seu despatx. Ja s'haurà acostumat a les dinàmiques (a vegades enverinades) d'un club com el Barça. I ja haurà anat acumulant autoritat al vestidor i als despatxos nobles de l'entitat. Amb aquesta autoritat podrà triar a qui fitxar, i si cal, anar a buscar objectius en mercats poc habituals com el sud-americà. Al cap i a la fi els seus dos predecessors han pres totes les decisions en matèria de fitxatges. Per fer-ho ell només necessita això: temps i autoritat.
