LLIGA
Esports 15/04/2012

Triomfs dels que valen títols

Albert Solé
4 min
EN MANS DE MESSI  L'argentí, tot i no completar un partit brillant, va tornar a ser decisiu amb els dos gols  que van capgirar el marcador contra el Llevant.

ENVIAT ESPECIAL A VALÈNCIAEl Barça havia guanyat dues Lligues amb dos empats al camp del Llevant, i ahir l'objectiu era no perdre aquesta, tot i que els va costar molt més del que molts es pensaven. Guardiola va dir que l'única manera d'allargar la competició al màxim era guanyar al Ciutat de València i jugar-s'ho tot a la carta del clàssic. Amb les victòries d'ahir del Barça, gràcies com sempre a Messi -ja fa 10 jornades de Lliga que marca de manera consecutiva-, i del Madrid, les cartes de la Lliga ja estan totes sobre la taula. Tal com volia Guardiola, la Lliga es decidirà al Camp Nou. O, més ben dit, si el Madrid creu que se la mereix, com va dir divendres Aitor Karanka, haurà de demostrar-ho guanyant, o com a mínim puntuant a Barcelona. El Barça ahir va demostrar que vol aquesta Lliga, i que no li pensa regalar al Madrid. No va fer el seu partit més brillant, però les Lligues es guanyen en partits així.

Una vegada més va quedar en evidència que la lògica amb què fa les alineacions del Barça Pep Guardiola no té res a veure amb la lògica que fem servir els periodistes o els aficionats. Ahir, sabent que Xavi arrossega molèsties cròniques al soli, i a quatre dies del gran duel a Stamford Bridge, tothom creia que si algun migcampista havia de descansar aquest era Xavi, però va ser titular, tot i que va ser substituït a la mitja part per Cuenca. I, en canvi, malgrat l'estat de forma dolç d'Iniesta, el manxec sí que va ser suplent al Ciutat de València, i va jugar quasi 40 minuts de la segona part.

Tal com es preveia, i Josep Guardiola sabia perfectament, Juan Ignacio Martínez (conegut popularment com a JIM) es va plantar a la gespa amb dues línies de 5 i 4 homes molt juntes i amb el davanter ivorià Koné sol al davant. Tot i saber-ho, al Barça li va costar molt atacar aquesta defensa que va convertir el partit en el clàssic atac d'handbol. El Llevant, però, no va renunciar a llançar alguna pilota llarga quan podia i enviar dos homes, no més, a acompanyar Koné a veure què eren capaços de fer. I en una d'aquestes van arrancar un córner, d'on va néixer el gol granota. Era el minut 22, i Sergio Busquets va tocar la pilota amb les mans dins de l'àrea en intentar protegir-se la cara. No hi va haver discussió, les mans eren ben clares. I Barkero no va fallar des del punt de penal.

Abans del gol el Barça, tot i les dificultats, havia aconseguit xutar a porteria. És cert que ho va fer sense gaire perill i amb pilotes relativament fàcils per al porter Munúa, però va aconseguir trobar forats. Però després del gol del Llevant va semblar que la teranyina granota s'havia fet més espessa -la confiança del marcador a favor va multiplicar les forces dels homes de JIM- i les idees dels blaugranes es van anar fonent. Només en una ocasió Cesc Fàbregas i Lionel Messi van aconseguir fer una paret pel mig de l'atac amb molta traça, que va rematar el futbolista d'Arenys de cap sense gaire convicció, i Munúa, que va jugar un gran partit, va poder aturar sense problemes.

El Barça ho va intentar amb centrades de Pedro i Alexis pels extrems, però Ballesteros se les va endur totes per alt. I pel mig, ni Xavi ni Messi van trobar les línies de passada entre el bosc de cames dels 9 jugadors del Llevant concentrats en tan poc espai.

A la segona part Guardiola va intentar moure una mica l'atac fent entrar Cuenca per obrir-lo molt a l'extrem o obligar que la nombrosa defensa del Llevant no es tanqués tant pel mig. I va aprofitar per donar descans a Xavi, que el necessitarà fresc contra el Chelsea. Malgrat tot, la primera ocasió de la segona meitat la va tenir el Llevant, amb un contracop dos contra dos que Puyol va solucionar a l'àrea petita, amb Valdés ja superat. El Barça havia d'arriscar si no volia deixar-se la Lliga a València, i els contracops locals eren pur verí. Però per això juga Mascherano, un 10 ahir, com sempre.

Reacció de campió

Guardiola va tornar a reaccionar fent entrar Iniesta, l'home més hàbil a l'hora d'obrir defenses hermètiques com les de JIM. El Barça no es posa mai nerviós i confia cegament en el seu joc de possessió per cansar els rivals més durs. El primer xut a la porteria de Munúa de la segona part va ser d'Adriano, de fora de l'àrea, que el porter uruguaià va desviar a córner amb una intervenció de mèrit. Els xuts llunyans són un recurs que el Barça explota massa poc, i en dies com el d'ahir són un bon pla B. Però el Barça és el Barça, i el gol de l'empat va arribar després d'una paret a la mitja lluna de l'àrea entre Alexis i Messi, que l'argentí va rematar ajustant un xut ras al pal, impossible per Munúa (64'). El gol va treure una mica d'ansietat al Barça, que veia que tenia 25 minuts per fer un altre gol i guanyar el partit. I no va passar gaire temps fins que Messi, sempre ell, va posar el Barça per davant, de penal. Un penal molt rigorós, però penal, per una empenta de Juanfran sobre Cuenca molt protestada pels jugadors i aficionats granota. Messi no va fallar des dels 11 metres. La Lliga tornava a estar viva.

Quedava un quart d'hora i Guardiola va fer entrar Alves per Alexis per tornar a la defensa de quatre homes, assegurar el resultat i posar cloroform a un duel en què el Barça va haver de picar molta pedra i estampar-se una vegada i una altra contra una paret de defenses. Dissabte que ve a les 20 h es decidirà el campió de Lliga.

stats