Aquest 2011, el Barça i el Madrid s'han enfrontat fins a set vegades. I els de Mourinho tan sols han estat capaços de guanyar una pròrroga. Moltes són les fites que està aconseguint Guardiola, però destaquen els bons resultats en els duels directes amb l'etern rival. I aquesta sens dubte és una de les diferències claus entre aquest equip i el recordat Dream Team. Estan passant moltes coses, massa juntes i prou ràpides. Per això, ara que fem balanç de l'any, és bon moment per valorar amb tranquil·litat el que estem vivint. El 0-2 de la Champions o aquest 1-3 de Lliga són exhibicions de futbol. Lliçons de caràcter, de guanyadors. I destacar els enfrontaments amb el Madrid no és madriditis ; simplement és comparar-se amb el segon millor equip del món. O si ho preferiu, amb l'equip més car de la història del futbol mundial.
El 2012 sembla que se seguirà el mateix camí. Passi el que passi, no oblidem mai quin espectacle s'ha ofert i contra qui. Valorar al rival és donar més mèrit a la victòria. La inversió que ha fet Florentino és brutal. A més, ha venut la seva ànima al diable, o el que seria el mateix, a Mourinho. Li ha donat tot el poder perquè sigui capaç de derrotar el totpoderós Barça. I només ho ha aconseguit en una pròrroga. Valorem-ho com segur que ho valora, per exemple, Cesc: el seu fitxatge es va fer pregar i fins i tot molts barcelonistes dubtaven de si feia falta que vingués. Però en cinc mesos, Cesc s'ha guanyat l'estima de l'afició i ha guanyat el triple de títols que Cristiano Ronaldo en tres anys al Reial Madrid.
