FOT-LI POU

Vendre's el cognom

Pel que sabem, la junta directiva del Barça plantejarà una pregunta clara, directa i entenedora als socis per saber què ha de fer amb el Camp Nou. Els propietaris del club hauran de decidir si volen un nou estadi a la mateixa ubicació que l'actual, una casa nova a la Diagonal o si ja els està bé l'estadi actual. Una pregunta, tres respostes. Si, a més, abans d'anar a votar els socis tenen tota la informació possible sobre les conseqüències d'optar per una opció o una altra, el procés serà impecable i el club haurà tornat a demostrar que en alguns aspectes encara pot presumir de ser especial. Els socis decidint què s'ha de fer amb el Camp Nou en una votació que compleix tots els requisits democràtics i en què tothom sap què va a votar perquè la pregunta s'entén i no fa servir eufemismes per embolicar la troca. Els culers que hi tenen dret marcant el camí d'una de les operacions estratègiques més importants sense que hi hagi la possibilitat de manipular la resposta. Una pregunta clara per obtenir un mandat inqüestionable. Serà un altre moment perquè els culers se sentin orgullosos del seu club. Per desgràcia cada vegada en queden menys.

Durant els últims anys el Barça s'ha omplert la boca amb els valors que el feien diferent, però cada vegada és més evident que aquest discurs està deixant de ser creïble. Ara que la samarreta i uns quants actius més estan venuts al govern de Qatar, ara que el Barça s'ha associat sense pudor a un país que ja sabem com les gasta, el següent debat afectarà també el futur estadi. La junta no vol, en principi, vendre el nom del recinte a una marca comercial però no descarta acceptar uns quants milions d'euros pel cognom. És a dir, que algun dia ens podríem topar amb un cartell gegant que digués benvinguts al Camp Nou Microsoft, al Camp Nou Qatar o al Camp Nou Coca-cola.

Fins fa quatre dies aquesta possibilitat hauria posat els pèls de punta a milers de barcelonistes, avui em temo que la indignació seria minoritària. A poc a poc el barcelonisme va acceptant amb més o menys resignació que tot està en venda, que gairebé qualsevol opció és vàlida per fer caixa, que els balanços manen i que el romanticisme que traspuen algunes persones de l'entorn és fruit de la immaduresa de qui no ha estudiat en una escola de negocis. Després de calçar-se (amb vaselina, això sí) Unicef en nom del compte de resultats, el cognom de l'estadi seria un pas més cap a la dissolució del club en el magma de les grans multinacionals que busquen el benefici a qualsevol preu.

La junta està legitimada per tirar endavant aquestes accions, però que com a mínim no continuï presumint d'uns valors que suposadament fan del Barça una entitat superior a la resta des del punt de vista moral.

El + vist

El + comentat