El nom de Gerardo Tata Martino no pot provocar eufòria, ja que per primer cop en dècades el Barça fitxa un tècnic poc conegut per a la major part d'aficionats. L'aposta, però, té la seva lògica, i si funciona taparà diferents forats a la nau blaugrana. Si la pilota no entra, en canvi, Rosell i Zubizarreta patiran. Les apostes valentes solen ser una ruleta russa, en què ets lloat o afusellat sense terme mitjà.
L'aposta, però, m'agrada. Martino simbolitza una professionalitat extrema. L'austeritat i l'obsessió per la feina de l'escola de Bielsa, el seu mentor. Hi ha un fil connector entre Tata i el guardiolisme. Una mateixa passió, compartida en aquelles trobades entre Guardiola i Bielsa a l'Argentina, i un estil similar: possessió, pressió, aposta per la gent de la casa, fals nou , dinamisme... Amb menys elegància i amb accent diferent, hi ha un lexic comú. Vilanova i Martino, en el fons, són satèl·lits d'una idea universal.
Fitxar Tata, en espera de saber si era la primera opció de la llista, significa tenir content Messi just ara que arriba Neymar i deixar clar que aquesta directiva sap ser valenta, ja que pocs esperaven aquest nom. Ara caldrà deixar clar el paper de Zubizarreta, que comparteix la visió del joc de Tata, així com el grau d'importància del factor Messi per acabar de valorar aquesta aposta valenta. Tan valenta que deixa en fora de joc a molts, que no han vist mai partits dels equips de Gerardo Martino.
Tata sempre ha intentat jugar bé amb equips sense gaires recursos futbolístics en escenaris amb tradicions molts cops defensives, com el Paraguai. Ara tindrà aquests recursos, però Martino no deixa de ser com el músic adorat pels crítics que ven poc i toca en bars... i de sobte afronta el seu primer concert en un gran estadi d'un altre continent. Hi ha un risc evident, però Martino és un tècnic valent. Un bon punt de partida per aixecar-se d'un cop molt fort suant molt i intentant jugar la pilota al peu. El Barça no fitxa un home amb el carnet de soci del club del cruyffisme, cert, però fitxa un admirador de La Masia i de l'estil de Cruyff. Menys conegut, Martino és com Rijkaard en el sentit de fitxar algú que ha admirat el Barça però hi debuta. Tata, però, és dels que només viuen pel futbol. Si fracassa, no serà per hores de feina.
Martino és un home que no vol cap ingerència des dels despatxos, que espera dels seus que s'esforcin i que necessita el suport dels jugadors. Amb Messi apuntat a la causa, el punt de partida no és del tot dolent.
