En una entrevista a la sempre reconfortant revista Panenka , l'exjugador i extècnic Míchel defensa el treball realitzat al filial del Madrid la temporada 2006-07. "El Madrid no els va voler -recorda-, però vam rescatar jugadors com Granero, Negredo, Borja Valero i Mata, i els vam donar una consideració que no tenien encara que ens costés el descens". Tot i els 18 gols de Negredo, al Castella li van faltar dos punts per salvar-se. Malgrat la presència d'homes amb futur a Primera (Codina, Kiko Casilla, Javi García o Bueno), podríem concloure que aquella plantilla era inferior a l'equip de l'any anterior, dirigit primer per López Caro i després per Portugal, que va firmar un còmode onzè lloc. Aquell equip també tenia Arbeloa, Jurado, Filipe Luis, Barral o Soldado, un Higuaín avant la lettre menystingut pel Madrid. Mentre Valdebebas esperava inauguració, aquell equip va iniciar el curs en un Bernabéu desert, a diferència del Castella finalista de Copa o el de la Quinta del Buitre, que feien que els vomitoris de Chamartín no donessin abast per veure un onze castís i fresc.
En la història blanca s'associen generacions d'èxit del planter amb la participació del filial a Segona. En canvi, al Barça, on club i entorn sempre han considerat ideal tenir un filial d'argent per a la projecció dels joves, l'equació no és tan senzilla. Prenem l'equip més ben classificat de la història, el que Luis Enrique va classificar tercer el 2011. D'aquell equip, els que han pujat al primer equip ho han fet amb protagonisme relatiu, com Montoya i Tello; o escàs, com Dos Santos, Bartra i Sergi Roberto. Dels que van emigrar, Romeu, campió d'Europa amb el Chelsea i ara cedit al València, és l'únic acostumat a l'elit europea. Hi podríem afegir, tot i que només va jugar onze partits amb aquell B, Thiago Alcántara. Muniesa no gaudeix d'oportunitats a l'Stoke; Masip, Planas i Ilie continuen al Mini; Lucho s'ha endut a Vigo Nolito, Rafinha i Fontàs; Rubén Miño és al Mallorca; Jonathan Soriano festeja gols a la lliga austríaca, i Edu Oriol s'ha buscat la vida a l'Azerbaidjan. El contrast amb Negredo i Javi García al City, Mata al Chelsea, Soldado als Spurs, Jurado al Schalke i a l'Spartak o Arbeloa al Liverpool, abans de tornar a casa, és contundent.
Al mateix temps, es dóna el cas que, en l'actual plantilla del Barça, diverses peces claus forjades a La Masia no han jugat mai a Segona, com Messi i Iniesta. Busquets i Pedro van despuntar al B de Guardiola, a Tercera. I Puyol i Xavi recorden el filial de Josep Maria Gonzalvo que va ascendir al Bernabéu per baixar l'any següent. "Vam voler potenciar el planter més que en els anys anteriors", explica Gonzalvo per a l'ARA. "Corríem el risc d'avançar massa la projecció dels jugadors, per edat, perquè a l'equip hi teníem juvenils de segon any. Als entrenaments vam establir una exigència plenament professional, tan alta com a Segona A. El nivell de la Segona B era millor que l'actual, i certament tenir el filial a la Segona A alleuja el salt cap a Primera, si bé no és decisiu. Un cop vam pujar, ha quedat el record d'un equip que va perdre molts partits... Però per a Xavi, Puyol, Jofre o Gabri aquella feina va ser valuosa per construir la seva competitivitat, un fet que s'ha notat quan al Barça s'ha obert el tap del primer equip que al Madrid ha existit molts anys". "El que vaig fer jo era treball de planter -diu Míchel a Panenka -, encara que molta gent no ho vulgui veure".
