Fa uns dies s'ha sabut que la samarreta de l'Espanyol de la temporada que ve incorpora una petita bandera catalana a l'alçada del coll. Aquesta notícia ha obert un debat en els fòrums pericos en què una minoria força sorollosa s'ha mostrat contrària a aquesta minúscula presència de les quatre barres a la nostra samarreta.
La meva relació amb les banderes nacionals és força freda. N'hi ha alguna que em porta mals records però cap m'emociona. I no és falta de sentiment: amb els himnes em passa tot el contrari. Sóc incapaç de cantar Els segadors en grup sense que se'm faci un nus a la gola. És una reacció pràcticament física. Amb La marsellesa també se m'humitegen els ulls.
És cert que, a vegades, a l'Espanyol tenim la sensació que hem de mostrar amb èmfasi la nostra catalanitat i exagerem algun gest. Com quan el torero Serafín Marín cau en el pitjor dels ridículs posant-se una barretina i envoltant-se de la bandera catalana: la petició del perdó implica l'acceptació de la culpa.
Però el cas que ens ocupa és molt diferent. Simplement es tracta de comunicar la normalitat d'un club català. I, sobretot, de vendre més samarretes: el nostre mercat és local i un element com aquest ajuda a esvair una determinada imatge del nostre club.
Ara bé, el debat sorgit mostra que aquesta imatge contra la qual lluitem té les seves causes internes. Tenim la nostra pròpia caverna. Perquè, per opinar que els cinc centímetres de bandera catalana són una politització del club, s'ha de viure en un context vital i ideològic molt concret. Perquè la bandera catalana a Catalunya és el més neutre que hi ha, i només qui es mou en un espai ideològic molt perifèric li dóna un significat polític. D'aquests, per desgràcia, a l'Espanyol en tenim: pocs, però que es fan veure. I molts d'ells fan de la violència explícita o implícita el seu principal llenguatge. Tant és així, que una part dels que han criticat la decisió del club ho han fet des de la por a la reacció d'aquesta minoria extremista que amenaça de treure de l'armari les seves banderes espanyoles. I la mateixa amenaça explica la naturalesa del seu ús del símbol: per a ells la bandera espanyola és una arma de provocació i atac. No la mostren amb alegria i naturalitat. De fet, els hi fa tanta vergonya que molt sovint porten la cara tapada.
