El debat que vindrà

Si pares l'orella amb atenció sentiràs un rum-rum encara lleuger però que creix. Si escoltes amb atenció t'adonaràs que per primer vegada el futur de Leo Messi al Barça és motiu de converses amb parers diferents. Insisteixo, és només un soroll llunyà i suau, però soroll al cap i a la fi. Des que es va lesionar a París la temporada passada, Leo Messi no ha tornat a ser el futbolista colossal que el barcelonisme havia gaudit durant tants anys. Ha continuat sent determinant perquè és molt millor que la resta, però ha perdut aquella màgia que semblava inesgotable. La capacitat de superar-se no tenia límits, crèiem molts, però amb aquell crac muscular tot va canviar. Des d'aleshores Messi no ha recuperat el nivell de joc descomunal que era l'enveja del món sencer. I aquesta cadena de problemes musculars del millor futbolista combinada amb un descens evident del rendiment del conjunt ha provocat els primers dubtes sobre si Messi acabarà la seva carrera al Barça. Fins fa quatre dies tothom aspirava a veure'l tota la vida de blaugrana (potser amb una excepció romàntica d'un parell de temporades a Newell's); ara ja n'hi ha que tenen coll avall que serà molt difícil que Messi acabi on va començar.

Algunes columnes d'opinió, un parell de notícies sobre la situació contractual del crac, quatre retalls de converses informals de cafeteria i un parell de comentaris de gent del club em fan intuir que, com ha passat amb tants altres mites, hi haurà un moment en què caldrà parlar de què ha de fer el Barça amb el jugador més fenomenal que ha tingut mai. No parlo ni de demà ni de demà passat, però passarà. I si hi ha dubtes amb Messi, imagineu-vos amb altres pilars del Barça etern dels últims anys. Què cal fer amb els futbolistes que t'han donat tant però que van perdent capacitat competitiva? ¿Com es pot aconseguir que es retirin al club però acceptant que a poc a poc hauran de renunciar a ser protagonistes principals del joc? ¿Com es pot trobar l'equilibri entre l'agraïment per una carrera gloriosa al servei del Barça i la necessitat de renovar la plantilla per continuar aspirant a l'excel·lència?

Si estàs atent a tot el que passa a l'entorn del Barça, t'adonaràs que el joc desapassionat de l'equip ha despertat els dubtes sobre el futur d'algunes vaques sagrades. ¿El romanticisme ha de formar part del procés de decisió? Potser unes gotes de sentimentalitat són bones, però ¿recordes aquells dies en què la junta directiva del Barça i molts seguidors i analistes defensaven un contracte que vinculés Ronaldinho amb el club fins al 2014? Encara hi seria, i vista l'evolució del jugador hauria estat un error clamorós renovar-lo, tot i que en aquell moment semblava una bona idea. Seria magnífic que Messi (i la resta de jugadors que han fet del Barça un referent històric) acabés la seva carrera professional al Barça, però sempre que el seu rendiment fos el que necessita l'equip. Els futbolistes haurien de renovar els seus contractes pel que poden oferir en el futur i no com a agraïment pels serveis prestats. Encara és d'hora per saber què passarà, però la remor hi és. La sents, oi?