La majoria de persones mediocres es passen la vida intentant protagonitzar alguna genialitat. La contradicció arriba quan es volen eliminar les errades i als genis se'ls intenta treure l'espontaneïtat i es pretén que siguin com la resta dels mortals. No és senzill l'equilibri formatiu que el Barça, el Fiatc Joventut i La Bruixa d'Or Manresa han d'aconseguir amb les promeses que aquesta temporada porten entre mans. Hi ha molta gent jove trucant a les portes de la Lliga Endesa i costa saber si un es precipita o si fa tard. L'exemple d'Albert Homs, desaparegut del mapa per un excés de precocitat, ha augmentat els dubtes de tothom.
Els tres entrenadors dels equips catalans comparteixen les normes bàsiques que cal complir per accedir al primer equip. La premissa inicial és no equivocar-se mai en defensa, i tan sols assolit aquest objectiu els joves poden aspirar a brillar en atac. Álex Abrines i Marko Todorovic van trigar un any a aprendre-ho, però ara ja ho tenen clar. L'errada penalitza més que no pas puntua l'encert.
La crisi ha accentuat l'aposta pels joves del Fiatc Joventut i La Bruixa d'Or Manresa. Salva Maldonado, que ahir va fer debutar Agustí Sans, té vuit jugadors que no superen els 25 anys a la plantilla. La seva gran obsessió és protegir i educar millor els joves perquè la transició al pas professional sigui més progressiva i no generi víctimes. Borja Comenge, que ha de gestionar l'inesperat esclat de Rasmus Larsen, també té feina per adaptar el pla de ruta previst a les necessitats d'un equip professional que s'ha vist obligat a competir sense Darryl Monroe. Els elogis desmesurats no ajuden, però és impossible eliminar-los de l'equació i conviure-hi també forma part de l'aprenentatge.
Una de les metamorfosis més difícils és la que Xavi Pascual busca amb Mario Hezonja, el jugador que va ser fitxat després d'un informe de 12 lletres que deien "Puta estrella". El jove ja parla i dimarts va fer trempar els aficionats culers quan va confessar a l'ARA en la seva primera entrevista des que va arribar que de petit sempre escollia el Barça de Frank Rijkaard i Patrick Kluivert per jugar a la videoconsola. El croat té tanta qualitat com pressa i el club vol afinar-lo per evitar estridències. Es tracta de domar una fera sense que deixi d'espantar els rivals. Ha de perdre ego, però no personalitat. Ha de seguir els sistemes de joc sense abandonar la capacitat de sorpresa que l'ha fet especial. Madurar, en diuen.
