PeriodistaSeguint el model del futbol, la secció de bàsquet del Barça s’ha apuntat a la transparència i ha despullat els números del seu projecte. El club ha explicat els 14 moviments que ha realitzat aquest estiu i ha explicat el cost dels cinc fitxatges (804.000 euros). L’única xifra que l’entitat no ha fet pública és la que ha pagat per liquidar abans d’hora el contracte d’Erazem Lorbek. Benvinguda sigui, doncs, aquesta iniciativa d’explicar les coses sense que un jutge ho demani. El millor és el precedent que crea, l’obligació que l’entitat culer s’autoimposa de fer el mateix cada temporada.
Obligat per les marxes no previstes de Kostas Papanikolaou i Joey Dorsey, l’equip blaugrana ha fet més canvis dels que havia imaginat, però el resultat final és engrescador. Xavi Pascual podrà treballar habitualment amb un grup de 15 jugadors, tres per cada posició. La mitjana d’edat ha baixat fins als 26,3 anys i cinc dels integrants de la plantilla són nascuts l’any 1990 o més tard. Joan Creus ha fet una bona feina, però no tindrà una temporada tranquil·la, ja que l’entrenador i set jugadors acaben contracte l’estiu que ve.
El Barça no només ha repensat el seu primer equip, sinó que també ha reimaginat el seu model de planter, aprovant quatre cessions i fent competir el filial a l’Acecco Plata. El club blaugrana ha modificat el camí de les seves promeses, però manté el destí desitjat, que continua sent el primer equip. Mai abans l’entitat havia gestionat una estructura de base amb tantes possibilitats com l’actual. El treball de formació s’ha revisat.
Aquesta temporada té un gran valor estratègic, però les grans dificultats de la secció no són esportives sinó organitzatives: trobar un patrocinador, generar més recursos econòmics, atreure més públic al Palau Blaugrana i començar a concretar com ha de ser el nou pavelló que s’ha de començar a construir d’aquí menys de tres anys.
