La falda era una escola

El Pere té quaranta-dos anys i és soci del Barça des del dia que va néixer. No recorda la primera vegada que va anar al Camp Nou. Ni la segona. Ni la tercera. Era massa petit. Per això li encanta que son pare li expliqui amb tots els detalls que vulgui com es va comportar durant els primers partits que va veure en directe a l'estadi, assegut a la seva falda, sense saber ben bé què passava en aquell lloc immens, ple de gent que de tant en tant feia molt soroll. Li encanta imaginar-se tan petit, protegit pel cos del seu pare, envoltat d'altres pares i mares amb els seus fills a sobre. El Pere va trigar molt a acceptar que ja no tenia edat de veure els partits a la falda de la persona que l'havia convertit en un seguidor apassionat del Barça. S'hi estava bé, allà, fent preguntes sobre qui era l'home de la veu profunda que anunciava els canvis, sobre per què aquell senyor de negre era motiu de tants insults, sobre per què a vegades alguns veïns deien paraules gruixudes quan parlaven d'alguns jugadors del seu equip, sobre les raons que motivaven silencis tan eloqüents o sobre què feia que el Madrid fos tan malvat. A la falda del pare el Pere va aprendre a valorar el joc en equip, va entendre que a vegades els rivals són millors i que no passa res, va assimilar el valor de tenir un adversari etern i va captar d'una manera poc concreta que ser del Barça ja formaria part per sempre més de la seva identitat personal. Alguns valors (i també molts errors que no calia imitar) el Pere els va aprendre simplement estant atent a tot el que passava a l'estadi mentre menjava amb delit les pipes que ja formaven part de la litúrgia dels partits a casa.

El Pere té dues filles, totes dues sòcies des del primer dia, i aquesta temporada la Berta, la gran, ja ha demanat una samarreta del Barça i ha exigit anar al Camp Nou a veure l'Iniesta, el seu jugador preferit. El Pere ja li havia dit que quan hi hagués algun partit a una hora adequada per a ella anirien al camp, comprarien pipes i ella s'asseuria a la falda del pare i podria fer totes les preguntes que volgués. Des de fa unes quantes hores, però no sap com fer-s'ho per explicar-li a la seva filla que de moment no podrà ser, que el pare només té un seient i que no poden pagar tants diners per una entrada per a la Berta. El Pere està trist i decebut perquè per culpa d'una decisió de la junta directiva, estranya i difícil d'entendre (el Pere resa per una rectificació ràpida), la Berta no li demanarà d'aquí uns anys que li expliqui com van ser els primers partits que van veure plegats a l'estadi. De moment ha pres una decisió difícil: el dia del Madrid no anirà a l'estadi. Es quedarà a casa, s'asseurà la Berta a la falda i li explicarà tot el que vulgui saber d'un partit tan especial. Mentre mengen pipes.