La teoria de la conspiració (tothom ens vol mal) i la negació de la realitat (per molt evident que sigui, nega-ho, distorsiona-ho) són dues de les eines que més s'estan posant de moda entre els poderosos. Si la policia està catorze hores buscant papers i altres documents a la seu del PP per ordre d'un jutge i li pregunten al president del partit com és que estan escorcollant la seu de Génova, la resposta de Rajoy és negar que sigui un escorcoll i quedar-se tan tranquil. Tot i que escorcoll sigui la paraula exacta per definir el que fan els agents, s'ha de negar que sigui un escorcoll perquè amb sort la realitat s'adaptarà a la ficció que el poderós ha construït o perquè algun ingenu comprarà la moto.
Si ets president o porter del Barça i no saps ben bé com explicar per què un jutge demana els papers de Neymar o per què la Comissió Europea no veu clars els comptes i el sistema de funcionament d'alguns clubs, o per què s'estan investigant uns partits benèfics de Messi o per què alguns periodistes han criticat el joc de l'equip, el millor és atribuir-ho tot a una conspiració mundial d'enemics del barcelonisme. M'agradaria saber com s'han posat d'acord Joaquín Almunia, el jutge Ruz, els responsables de l'operació contra el blanqueig de diners del narcotràfic que té l'origen a Colòmbia, El Mundo i els periodistes crítics per coordinar-se i atacar el Barça per terra, mar i aire. No sabia que institucions tan allunyades entre si covessin un rancor tan profund contra el Barça, no sabia que entre les seves prioritats tinguessin desestabilitzar el club. Ni l'Spectra contra la que havia de lluitar James Bond tenia tants tentacles. Ara, el que m'ha deixat de pasta de moniato ha estat descobrir que el vicepresident Javier Faus i Messi formen part d'aquest conglomerat d'enemics: les paraules de Faus sobre la possible renovació de Messi han estat la font principal d'inestabilitat del club dels últims dies, i la resposta contundent i agressiva del futbolista ha afegit més de llenya al foc. Per culpa d'aquest foc creuat, ara tenim un vicepresident que nega de mala manera a Messi el dret a renovar contracte cada sis mesos (pot tenir raó, ¿però calia dir-ho ara i així?) i el millor jugador (cada dia més a prop de Déu i més lluny dels homes) dient al directiu en qüestió que no en té ni idea de futbol i que no és un dirigent del nivell que requereix el Barça (el to de Messi és d'una agressivitat digna de Mou). I els adversaris esportius sucant-hi pa. ¿L'aliança del mal ha aconseguit col·locar un parell de quintacolumnistes a la junta del Barça?
