BarcelonaEls problemes econòmics del futbol català sempre han existit. Fins i tot en els anys de les vaques grasses hi havia algun club que no pagava els seus jugadors, però ara la situació és molt delicada. Els ajuntaments que han tallat l'aixeta han escanyat més d'un president que feia els pressupostos en funció de la casa gran, i els patrocinadors que no existeixen, i els que hi ha, a mitja temporada es fan enrere: "És la crisi". I com que en el futbol amateur els contractes signats són com els bitllets de 500 euros -diuen que n'hi ha, però ningú els ha vist-, quan van mal dades sempre reben els mateixos. Els clubs professionals com el Lleida també tenen molts problemes, i en el seu cas, la seva llosa han sigut els contracte firmats, i no complerts. I ara, gràcies al buit legal que suposa la llei concursal per a les societats anònimes esportives, podran fer desaparèixer 28 milions d'euros de deute per art de màgia i seguir competint com si res. I ara li toca a la casa mare del futbol català, que també està molt tocada.
La Federació Catalana
El dèficit va creixent i ja han pres les primeres mesures dràstiques
Dissabte passat la Federació Catalana de Futbol (FCF) va escenificar el seu estat crític i va aprovar els comptes del 2010 amb dèficit un any més, que deixen el deute acumulat en 1,3 milions d'euros. De fet, l'auditor dels comptes de la FCF va acabar el seu informe amb una frase inquietant: "Si no fos per les característiques pròpies de l'entitat, [aquests números] indicarien l'existència d'una incertesa significativa sobre la capacitat de l'entitat de continuar amb les seves operacions".
Però el pitjor no és aquest deute, sinó el de la Mutualitat de Futbolistes, que també ha de pagar la FCF, que ascendeix a 3 milions d'euros. El president, Andreu Subies, com va fer Sandro Rosell al Barça, s'ha vist obligat a incomplir una promesa electoral i a prendre una mesura dràstica per aturar la sagnia, que és deixar de subvencionar, almenys parcialment de moment, la mutualitat del futbol base -la mesura estrella del mandat de Jordi Roche (2005-2008)-, que mai cap altre president havia tocat. Molts clubs catalans s'han queixat, ja que ara els toca pagar el deute a ells, i de retruc als pares pagant quotes més altres.
El Lleida fa taula rasa
El deute l'ha obligat a utilitzar la drecera de la llei concursal
Un dels clubs del futbol català que posen en evidència la situació precària del futbol semiprofessional és el Lleida. Ahir el jutge que va liquidar la UE Lleida SAE (Societat Anònima Esportiva) per culpa d'un deute acumulat de 28 milions d'euros, va valorar la documentació presentada pels tres candidats que volen convertir-se en els nous propietaris del club: Anabel Junyent, Sisco Pujol i Manuel Pérez. Tot i que s'havia anunciat que ahir prendria una decisió, la van ajornar fins dilluns que ve.
El Lleida s'ha vist obligat a utilitzar el buit legal que suposa a dia d'avui la llei concursal -antiga suspensió de pagaments- per a les SAE. Els dirigents del club lleidatà, igual que va fer fa dos anys el Terrassa -tot i que amb només 3 milions de deute-, va presentar un concurs de creditors voluntari, però en realitat la presidenta, Anabel Junyent, no tenia cap intenció de renegociar el deute amb els creditors i per això no va presentar el pla de viabilitat quan el jutge l'hi va demanar, i ell es va veure obligat a liquidar la societat. El resultat? Desapareix el club, els 28 milions de deute s'evaporen -començant pel dels jugadors-, el jutge subhasta la plaça de 2a B per un preu ridícul i se la queda algú que canviarà el nom a l'equip -però se seguirà dient Lleida- que seguirà competint a 2a B i jugant al Camp d'Esports. El Terrassa va ser el primer de tot l'Estat a utilitzar aquest truc de màgia i en el seu cas el que van fer és canviar les condicions del pla de viabilitat a última hora perquè els creditors no les poguessin acceptar i el jutge es veiés obligat a tancar l' empresa . A la Federació Espanyola no li va agradar gens la maniobra del Terrassa, ni li agradaria que ara la repetís el Lleida, perquè eviten el descens administratiu per impagament, però ho han hagut d'acceptar perquè a dia d'avui la llei concursal està per sobre de les esportives. Actualment, la reforma de la llei de l'esport que vol evitar aquests casos està en tràmit parlamentari, però encara tardarà a aprovar-se.
Nova amenaça de vaga
L'AFE torna a posar en perill l'inici de la Liga 2011-12
Com és lògic, la crisi del futbol català no és un fet aïllat, sinó que és el futbol espanyol sencer el que està a un pas de la fallida general. Aquesta setmana el diari Marca publicava un informe que deia que en conjunt els equips del futbol professional (Primera i Segona) deuen 4.000 milions d'euros i que més de 300 jugadors han denunciat o denunciaran que els clubs els deuen diners. I del 40 clubs professionals, 21 s'han acollit a la llei concursal (10 ja l'han superada), en part per no perdre la categoria si no paguen els jugadors. L'AFE (el sindicat de futbolistes) exigeix que es canviï la llei de l'esport per evitar aquesta trampa legal i que s'aprovi el nou conveni entre els futbolistes i la LFP -la patronal- perquè siguin ells qui es facin càrrec del 50% del deute dels jugadors. La postures estan molt allunyades i l'AFE ha tornat a amenaçar amb la vaga, aquest cop perquè no comenci la temporada el 21 d'agost.
