Miguel Herrera, un entrenador chaparrito, com diuen a Mèxic, s’ha encarregat d’il·lusionar el seu poble gràcies a la bona feina de la selecció mexicana. Herrera és un entrenador molt metòdic, que prepara bé els partits, però també és un home cridaner que cau rodolant per terra, cridant, quan celebra els gols. Tot un personatge.
Mèxic és un clàssic dels Mundials. Ha jugat en 15 de les 20 fases finals, malgrat que mai ha passat de la sisena posició. Mèxic ja va participar en el primer Mundial, el de l’Uruguai del 1930, en què no ho van fer gaire bé, ja que van perdre els tres partits. El seleccionador mexicà, segons les cròniques, no va pair gaire bé les desfetes dels seus i els va acabar cridant: “ ¡Me cago en Ceuta! ” Sí, Ceuta. I és que el tècnic, Juan Luque de Serrallonga, era un gironí que s’havia criat en terres andaluses. Juntament amb Paco Bru, el barceloní que va entrenar el Perú el 1930, Luque de Serrallonga va ser el representant català en el primer Mundial.
Nascut a Girona el 31 de maig del 1882, Luque va créixer amb accent andalús, jugant a futbol al Cadis i el Sevilla, on la seva família vivia per motius laborals. Considerat un dels pioners del futbol gadità, als anys 20 li perdem la pista, fins que el localitzem altre cop a Mèxic. A mitjans dels anys 20, Luque entrenava a la capital mexicana el Germania, l’equip de la colònia alemanya de Mèxic. El 1930 els dirigents de la federació li van encomanar dirigir la selecció mexicana al Mundial amb un objectiu clar: evitar la humiliació, ja que als Jocs Olímpics del 1928 Mèxic havia perdut per 7-1 amb Espanya. Juanito Luque, com era conegut, no va poder ni escollir els jugadors -els van triar els directius dels clubs i la federació-, i no va tenir gaire temps per preparar el torneig. Luque va voler concentrar l’equip en un convent de Montevideo per evitar els bars de la ciutat, però els capellans els van fer fora, farts de les paraulotes dels jugadors i els tècnics. Així va arribar l’equip al debut, el primer partit de tota la història dels Mundials, un França-Mèxic a l’estadi de Pocitos. Luque va demanar als seus jugar amb caràcter i fer com “el general Zaragoza”, en referència al militar mexicà que va derrotar els francesos quan un exèrcit d’aquest estat va ocupar Mèxic al segle XIX. Però França va guanyar 4-1. Després, Mèxic va perdre per 6-3 contra l’Argentina i 3-0 contra Xile. Luque va morir el 1968 a Mèxic.
