La història de l'empresari Sandro Rosell

El president del Barça va tancar dilluns el debat sobre la seva vida privada i les empreses en què ha participat

"Pregunti profund, per favor, vagi fins al fons, perquè és l'última vegada que parlo de la meva vida privada, surti el que surti a partir d'avui". Amb aquestes paraules a Catalunya Ràdio, Sandro Rosell va voler tancar de manera definitiva tots els aspectes referents a la seva vida privada i les seves activitats empresarials. L'àmbit professional del president del Barça s'ha mantingut fins avui fora del focus mediàtic a Catalunya, tot i que durant els últims mesos han aparegut múltiples informacions des del Brasil que acusen Sandro Rosell d'un presumpte cobrament de comissions i enriquiment fraudulent. Acusacions que dilluns Rosell va desmentir altra vegada, ja que va reiterar que es tracta d'informacions falses i dirigides per fer mal a la seva persona. Rosell explica que el seu cas s'engloba en la lluita intestina que hi ha al Brasil per aconseguir el poder dins del futbol.

L'ARA s'ha posat en contacte amb el mateix Sandro Rosell, així com amb gent de l'entorn més íntim del president i l'advocat que té al Brasil. Sempre hi ha hagut una negativa a explicar qüestions de la seva vida privada, però contràriament, des del departament de comunicació del Barça sí que hi ha hagut diàleg fluid per intentar aclarir aquesta qüestió.

Ailanto i el Brasil

L'empresa Ailanto va organitzar el Brasil-Portugal del 2008

"No tinc cap procediment obert enlloc del món". Amb aquesta contundència Sandro Rosell va explicar als micròfons de Catalunya Ràdio que no té cap procés pendent al Brasil. Des del Barça matisen, però, que "l'errada administrativa" a la qual va referir-se Rosell respon a un procediment civil. Consultat per aquest diari, el Ministério Público do Distrito Federal e Territórios (MPDFT) detalla que el procediment civil obert des del 2009 és per una " improbidade administrativa " [mala conducta administrativa]. La fiscal del cas, Maria Lúcia Morais, no va voler especificar-ne res més. Actualment, les quatre parts implicades tenen 10 dies per presentar les al·legacions finals. Un període que es va obrir el 9 d'agost i que finalitza a mitjans de setembre.

En aquest sentit, el mateix MPDFT i el cos consular han confirmat a aquest diari que Sandro Rosell no té cap ordre de detenció i que pot entrar al Brasil sense cap tipus de problema, tal com va dir ell mateix en l'entrevista radiofònica de dilluns. El procediment del qual parla el MPDFT deriva del cas Ailanto, una empresa que Sandro Rosell va crear el 2008 per organitzar el partit Brasil-Portugal i que va cobrar més de 3 milions d'euros de les autoritats brasileres. La fiscalia brasilera va destapar el cas el 2009, perquè considerava que l'empresa Ailanto va ser creada " ad hoc " i amb ànim fraudulent.

Acord amb la 'seleção'

El 2006 Rosell tanca l'acord amb la selecció brasilera

La creació d'Ailanto per organitzar el Brasil-Portugal va ser, segons el Barça, una necessitat específica que van demanar les autoriats brasileres, ja que en el concurs obert només hi podien concórrer empreses del mateix país. Rosell va crear Ailanto i va acreditar la seva experiència personal per demostrar la capacitat de l'empresa -fundada pocs dies abans que es jugués el partit el novembre del 2008- per organitzar esdeveniments esportius.

Dos anys abans, el 2006, Sandro Rosell va arribar a un acord amb la CBF per encarregar-se de l'organització d'una vintena de partits amistosos del combinat sud-americà. Rosell va presentar una oferta al seu amic personal i president de la CBF, Ricardo Teixera, una oferta que doblava el que es pagava per cada partit de la seleção . Teixera va demanar cobrar per avançat el 50% d'aquest acord i Rosell va buscar el capital necessari per a aquesta operació a l'Aràbia Saudita. L'empresa International Sports Events (ISE) -de les illes Caiman però que pertany al hòlding saudita Dallah Albaraka- va aportar aquests diners a canvi d'una part del benefici posterior. Segons el Barça, va ser ISE qui va proposar la creació de l'empresa Uptrend Development -amb seu fiscal a Nova Jersey però sense cap tipus de seu física-, per dur a terme la comercialització dels partits amistosos del Brasil. L'explicació que es dóna és que la legislació dels Estats Units ofereix avantatges a l'hora de negociar amb rapidesa amb la majoria de països del món. El club especifica que Rosell va cobrar els honoraris pertinents, i nega les acusacions que el diari brasiler Estadão va fer a l'agost, quan va denunciar que Teixera va muntar una trama que va permetre que Rosell cobrés més de 8 milions d'euros. El president blaugrana ho nega i especifica que va cobrar la seva part i va desfer-se d'Uptrend, una empresa que segons fonts consultades per l'ARA va ser dissolta l'abril del 2013.

Dallah Albaraka és un dels grans conglomerats empresarials del Pròxim Orient, un grup amb diferents línies estratègiques. Juntament amb el govern de Qatar, Dallah Albaraka, per exemple, va impulsar l'Islamic Development Bank, un dels grans dinamitzadors de la zona, capaç d'aglutinar països que rivalitzen per la primacia de la zona, com són Qatar i l'Aràbia Saudita.

Múltiples plataformes

Rosell assegura que no participa en cap empresa esportiva

Quan va iniciar la campanya per convertir-se en president del Barça l'any 2010, Sandro Rosell va deixar clar que es desfaria de qualsevol empresa vinculada al món de l'esport per evitar d'aquesta manera un conflicte d'interessos. Aquell 2010, Sandro Rosell era propietari de l'empresa de màrqueting esportiu Bonus Sport Marketing (BSM). El 13 de desembre del 2010, ja com a president del club, assegurava que havia venut durant l'estiu BSM al grup DAG, Dallah Albaraka Group, el hòlding que va finançar la compra dels partits amistosos del Brasil l'any 2006. Posteriorment es va confirmar que aquesta venda no es va produir. Finalment es va certificar l'any 2011 i el nou propietari va en passar a ser Sports Investment Offshore SAL, una empresa propietat de Shahe Ohannessian. Es tracta d'una companyia libanesa de la qual pràcticament no hi ha cap tipus d'informació, com tampoc hi ha referències al Líban sobre el seu propietari.

Rosell va explicar dilluns als micròfons d' El club de la mitjanit de Catalunya Ràdio que la venda s'havia de fer a una empresa egípcia, però que la Primavera Àrab va tirar enrere els possibles compradors de BSM. D'altra banda, tot i que el juny del 2011 Rosell va deixar de ser-ne administrador únic, la seva dona va continuar sent apoderada fins al febrer del 2013, tres anys més tard de la seva entrada al Barça.

Durant els anys que va ser liderada per Sandro Rosell, BSM va col·laborar amb múltiples i diversos actors del panorama estatal i internacional, des de la Confederació Brasilera de Futbol fins a la Federació Espanyola de Bàsquet i l'Acadèmia Aspire de Qatar, un gran projecte per captar talent arreu del continent africà i canalitzar-lo a la selecció de Qatar. De fet, en els formularis que Aspire ofereix a la seva pàgina web es parla directament de la vinculació de BSM amb aquest gran projecte qatarià que busca una selecció nacional potent per competir en el Mundial del 2022, que organitzarà aquest país del Pròxim Orient.

Ailanto, Uptrend i BSM són algunes de les desenes d'empreses que ha dirigit o en les quals ha participat Sandro Rosell durant la seva prolífica vida com a empresari. Negocis immobiliaris, de restauració i càmpings són alguns dels àmbits professionals en què Rosell ha teixit la seva exitosa carrera professional. Actualment participa en més de 40 societats, cap vinculada al món de l'esport, segons reitera una vegada i una altra en les seves aparicions públiques. Una de les empreses que Rosell va fundar és Viagogo, que té majoria de socis britànics i es dedica a gestionar la transacció d'entrades d'esdeveniments esportius, incloses entrades per a partits del Barça. Viagogo no compra directament els tiquets, sinó que ofereix una plataforma d'intercanvi entre el comprador i el venedor.

L'inici de tot plegat

L'any 1999 Rosell va aterrar a Sud-amèrica i va arrelar al Brasil

Els inicis de Rosell, però, cal buscar-los en l'empresa Myrurgia. Amb 23 anys, Rosell "havia d'agafar la maleta i vendre perfums pel Pròxim Orient", segons va explicar en una entrevista. En aquesta primera aventura professional després d'acabar els estudis d'Esade, Rosell va tenir el primer contacte amb els països del golf Pèrsic. El seu cap a Myrurgia, Albert Agustí, va fitxar-lo uns anys més tard per treballar als Jocs Olímpics de Barcelona 92. Després de treballar com a gerent a Espanya de l'empresa suïssa International Sport and Leisure, Rosell va fer el salt a la multinacional Nike, primer a la península Ibèrica i posteriorment, l'any 1999, al continent sud-americà. Durant aquesta fase de la seva vida professional, Rosell aconsegueix vincular Nike a la selecció brasilera. L'acord que teixeix el president blaugrana el rellança dins de la seva empresa i li permet un contacte directe amb tots els dirigents de la CBF i els jugadors més importants del país. L'èxit fa que la multinacional americana li faci una oferta per incorporar-se a la seva seu central, però Rosell descarta aquesta opció i decideix retornar a Barcelona per fer créixer la família i muntar el seu propi negoci. És llavors quan neix Bonus Sport Marketing. Aquesta no és, però, l'única empresa dedicada a aquest negoci que el president del Barça crea al país sud-americà. Rosell, conjuntament amb un soci, crea Brasil 100% Marketing, una empresa que també està en el focus dels mitjans brasilers. Rosell va donar dilluns explicacions sobre aquesta etapa prolífica de la seva vida, una realitat que molts socis del Barça desconeixien.

Llegeix l'article 'L'ombra allargada de Ricardo Texeira'.

Més continguts de

El + vist

El + comentat