Una lliga espanyola sense el Barça?

BarcelonaAl principi del mandat de Sandro Rosell el Barça va fer un estudi sobre els canvis que suposaria jugar en una lliga europea i deixar en un segon pla la lliga espanyola. Els resultats de l’informe que va demanar el club no van ser gaire positius des del punt de vista econòmic. En drets de televisió pràcticament es guanyaria el mateix en una lliga europea del que s’aconsegueix competint a la lliga espanyola, comptant el que paga Mediapro i els ingressos derivats de la Champions. No valia la pena buscar noves aventures.

Fa molt de temps, doncs, que a través de l’ECA (Associació de Clubs Europeus) el Barça i la resta de grans potències continentals estudien alternatives a les lligues estatals. Alguns amb més interès que altres, ja que els clubs anglesos es troben molt còmodes amb el que els ofereix la Premier League. De moment, però, la conclusió és clara arreu d’Europa: econòmicament -és el prisma que centra aquest debat- les lligues estatals són el model més sòlid i factible, tot i que al Barça li agradaria canviar les bases de la competició per fer una Lliga de 16 equips i una Champions més potent. D’aquesta manera es podrien guanyar més diners i fer el producte més atractiu.

Per tant, de moment el Barça necessita la lliga espanyola. Com també la necessita l’Espanyol, i en menor mesura els clubs de Segona, amb una infraestructura més petita. El Barça necessita la Lliga, però la Lliga necessita el Barça.

Canvi de regulació

Amb l’encès debat social i polític que hi ha al país, les preguntes sobre l’escenari que s’obriria en una hipotètica Catalunya independent van arribar ahir al president de la Lliga, Javier Tebas. El màxim mandatari de la LFP va ser clar: caldria adequar la normativa perquè clubs de fora d’Espanya competissin a la LFP. S’hauria de legislar i fer una modificació de la llei de l’esport que ho regula. “Si no es modifica aquesta llei, un equip que no pertany a l’estat espanyol no podria jugar a la lliga espanyola. És un tema legal, no ideològic o polític”, va explicar Tebas, que va dir que el fet que equips d’Andorra competeixin a Espanya deriva d’una disposició addicional de la llei de l’esport que va aprovar el Congrés, cosa que s’hauria de repetir en el cas català. Amb la normativa actual, els clubs catalans no podrien jugar la Lliga.

Pel president del Tribunal Català de l’Esport, Joan Maria Xiol, el que hauria de donar-se és un acord entre la Federació Espanyola i la Federació Catalana, que s’hauria d’afiliar com a federació de ple dret a la FIFA. “Un article dels estatuts de la FIFA diu expressament que una federació pot associar-se amb una altra, sempre que formi part de la FIFA i sigui reconeguda”, explica l’advocat, que més enllà de l’exemple d’Andorra que va citar Tebas va referir-se al model francès, amb l’admissió del Mònaco com a club que competeix a la Ligue 1.

Els diners manen

D’una banda, la llei. De l’altra, la butxaca. Tebas també va reconèixer que la força de la competició espanyola es basa a tenir dos clubs de la magnitud del Barça i el Madrid. “La Lliga es nodreix d’una sana competència entre el Barça i el Madrid. Estem treballant perquè els clubs creixin sense treure res al Barça i el Madrid. No entendria una Lliga sense el Barça”, va explicar Tebas, que va donar una dada demolidora per exemplificar la necessitat de tenir la rivalitat entre blaugranes i madridistes. A la Primera Divisió es juguen cada temporada 380 partits. A la Segona, amb 22 equips, la xifra ascendeix fins als 462. En total, doncs, més de 840. Doncs bé, els dos clàssics representen el 4% de l’audiència televisiva de tota la temporada. Arguments de pes per sostenir el negoci de la LFP i una Lliga que competeix amb el Regne Unit per tenir l’etiqueta de millor lliga del món.

“Jo no em vull quedar sense el clàssic. No entenc Espanya sense Catalunya. Crearia un problema per a la Lliga, la competició sense el Barça perdria molt”, va admetre Tebas, conscient de l’impacte que suposaria perdre els duels entre Messi i Cristiano.

Josep Maria Bartomeu, present a l’acte on Tebas va fer les seves declaracions, va evitar pronunciar-se directament sobre el cas. El club ja ha de conviure amb el debat permanent de si s’ha d’adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir o si es manté en la posició actual, defensant la catalanitat i el dret a decidir però sense sumar-se a la coordinadora. Poques paraules del president per no remoure més una qüestió que ha posat la directiva en una situació complicada. Això sí, als despatxos del Camp Nou són plenament conscients -i així ho expliquen sempre que apareix aquest tema- que el Barça té sortida on sigui. És una marca prou potent perquè se li obrin les portes de qualsevol de les grans lligues europees, sobretot la francesa, però expliquen, a més, que en el cas hipotètic d’una Catalunya independent la LFP faria tot el possible per mantenir el Barça, l’única garantia juntament amb el Madrid que el negoci continuï sent rendible. En aquest cas, el Barça té clar que la llei s’adequaria a la butxaca sense gaires impediments.

El futbol espanyol, en perill per culpa de la pirateria

Les paraules de Javier Tebas sobre una hipotètica Catalunya independent es van fer en el marc d’una jornada sobre la pirateria en el món del futbol que van organitzar l’Iese i La Vanguardia. La conclusió dels ponents va ser clara: el futbol espanyol està en perill si no s’atura la pirateria. Bartomeu va apostar per fer un treball pedagògic perquè la gent sigui conscient que “la pirateria és robar”, tot i reconèixer que els alts preus que fan pagar les plataformes televisives pel futbol són un “fre” perquè hi hagi més espectadors. La Premier aporta 1.400 milions als clubs anglesos per drets de televisió, mentre el futbol espanyol en rep 600. La clau, el nombre d’abonats: mentre al Regne Unit n’hi ha 14 milions, a França són 12, Itàlia 10 i Espanya 3,8, menys que a Portugal. La Lliga, a més, no pot competir amb la Premier pel sucós mercat asiàtic.