Al Barça de Rakitic, Iniesta és l’home més important. Com si es tractés d’una balança que oscil·la permanentment, l’equip ha de trobar l’equilibri perfecte entre els dos interiors, dos jugadors radicalment diferents, dos jugadors radicalment complementaris. A hores d’ara, com es va tornar a demostrar contra l’Athletic, la balança cau al costat del croat.
Una de les sensacions d’aquest inici de curs és Ivan Rakitic, que ha fet oblidar en poques setmanes la decisió de no fitxar Toni Kroos. El croat s’ha guanyat l’afició amb la seva presència imponent al mig del camp, desplegant un físic privilegiat per aparèixer per tots els racons del terreny de joc. Rakitic és un futbolista de tècnica brillant, però que lluita i salta com ningú, que topa i s’aixeca, que va a terra sense por amb un tackle arriscat, un jugador equilibrat i d’equilibri, brillant en els desplaçaments en llarg per orientar el joc a la zona despoblada, un pulmó a qui sempre li queda una mica d’oxigen per fer un nou esforç.
Com va tornar a passar contra l’Athletic, l’equip de Luis Enrique juga al compàs de Rakitic, accelerat i vertical, agressiu i demolidor, molt allunyat de la serenor de Xavi, que ha marcat la identitat del Barça durant l’última dècada. El croat ocupa molt espai, escorat a la banda dreta quan l’equip ataca en posicional, omnipresent quan la pilota bota sense control, arribant a la frontal per provar Gorka, atacant Balenziaga, tancant amb Piqué quan Montoya perd la posició, accelerant quan l’equip té metres al davant.
El Barça de Rakitic és el de la gran ocasió de Pedro a l’inici del duel. Com si es tractés d’una jugada de rugbi, fins a set jugadors es van passar la pilota horitzontalment mentre atacaven en carrera la porteria basca, d’esquerra a dreta, orientant el joc d’una banda a l’altra sense aturar la cursa desbocada al contraatac, sempre endavant fins al remat de Pedro.
En aquest Barça que es mou al ritme de Rakitic, el jugador imprescindible és Iniesta, l’home que millor s’associa amb Leo Messi per atacar les defenses tancades. Ahir el Barça va tornar a guanyar perquè va penalitzar els errors rivals (al contraatac), però hi haurà dies en què s’haurà de viure només de les virtuts amb la pilota, i en això Iniesta és el millor. En el vaivé constant que planteja l’equip, el manxec frena per poder respirar, abaixa les revolucions, pausa i reposa, deixa temps per mastegar i digerir, que els altres corrin perquè el pulmó de Rakitic es torni a omplir.
