El Santos tampoc li disputarà la possessió de pilota al Barça avui a la final del Mundial de Clubs de Yokohama. Ho va aventurar el seu tècnic, Muricy Ramalho, fins i tot abans que els dos favorits superessin les seves respectives semifinals al Japó, i ho confirma de manera més evident el perfil dels migcampistes del conjunt brasiler. Si Xavi Hernández defineix l'estil de joc blaugrana, Arouca defineix el del Peixe: l'exjugador del Fluminense i el Sao Paulo és un migcampista d'anada i vinguda, d'enorme capacitat física per recórrer molts metres, tan útil en la recuperació de pilota prop de l'àrea pròpia com en la finalització arribant des de segona línia en la contrària.
Tot i que ha incorporat fa pocs mesos el migcampista Henrique procedent del Cruzeiro, que és una mica més pulcre amb el tracte de la pilota, el Santos de Muricy Ramalho no varia gaire la idea amb la qual es va guanyar la Copa Libertadores davant del Peñarol: no pas a partir del domini, sinó aprofitant la qualitat individual dels seus jugadors desequilibrants en atac -Ganso, Elano, el davanter centre arribat del Gremio al maig, Borges també i, esclar, Neymar-. Esgarrapant de tant en tant. Molt diferent del que fa el Barça, que et va deixant sense aire ofegant-te de manera contínua.
El repte de defensar el Barça
I és que el que més hauria de preocupar Muricy no és com fer mal al rival: és com aturar-lo. El seu sistema defensiu, més contundent que ràpid, no s'ha enfrontat mai a una amenaça interior tan exigent com la que planteja en l'actualitat l'equip de Guardiola.
